Descobrir el patrimoni aranès a la tardor

La tardor és un dels millors moments per gaudir dels espèctaculars paisatges d’alta muntanya que conviuen amb el patrimoni aranès, una cultura i unes tradicions perpetuades durant segles. Cadascun dels 33 pobles de l’Aran té la seva església, algunes d’elles autèntics tresors arquitectònics, amb joies de la pintura o conjunts escultòrics al seu interior, un llegat artístic de gran varietat i excepcional riquesa.

L’àrea de patrimoni del departament de Cultura del Conselh Generau d’Aran ofereix la possibilitat de descobrir les característiques del romànic de la vall, a través de visites guiades a les esglésies més sigmificatives. Construïdes majoritàriament durant els segles  XII y XIII, ews caracteritzen per un romànic evolucionat, fins i tot tardà, malgrat que alguns edificis mantenen part del romànic lombard, amb una rica iconografia a les seves portes, destacable ornamentació escultòrica, i campanaris que s’identifiquen immediatament amb els pobles aranesos.

Les quinze esglésies de la ruta del romànic de l’Aran són interessants, però hi ha cinc visites absolutament imprescindibles:

Santa Maria de Arties, declarada Monument Nacional. Al seu interior aixopluga Interessants pintures murals gòtiques y renaixentistes. Destaca també el retaule de l’altar major, obra mestra de la pintura gòtica, amb pintures que representen diferents escenes amb la Verge Maria.

Sant Miquèu de Vielha, situada al centre de la capital de l’Aran. Finalitzada al segle XIII, és un exemple de la transició arquitectònica del romànic al gótic, malgrat que té afegits posteriors com la cúpula o les dues últimes capelles. Al segle XVI s’aixeca la impressionant torre del campanari amb cinc arquivoltes. Al seu interior es troba un retaule gòtic, atribuït al mestre de Vielha i el Crist de Mijaran. Aquest darrer formava part d’un conjunt escultòric realitzat al taller d’Erill la Vall. Aquest Crist, és una de les peces més paradigmàtiques de l’escultura romànica del segle XII.

Sant Andrèu de Salardú. La seva arquitectura és pròpia del romànic tardà del segle XIII. A l’interior ens sorprèn una elegant estructura arquitectònica gòtica i les pintures murals, del segle XVII on es representen diverases personalitats i exemplificacions bíbliques. A l’àbside central es troba la talla del Crist de Salardú, del segle XII, una obra del taller d’Erill la Vall.

Era Mair de Diu dera Purificacion. Situada a Bossòst (Baish Aran), aquesta església és un magnífic exemple de l’arquitectura romànica aranesa. La seva planta basilical té tres naus construídes en vollta de canó, sostingudes sobre pilars circulars. Un detall que no passa desapercebut és un fragment de pintura mural de finals del segle XIII i inicis del XIV, ubicat en l’àbside central, on s’intueix la representació de l’escena de l’Epifanía.

Sta. Eulàlia de Unha. A la semiesfera de l’àbside central conserva pintures romàniques que mostren el que era el Pantocrátor, del qual se’n conserva la cara. Aixopluga pintures del seglo XVI, en les que es desenvolupen episodis bíblics. També són molt interessants les dues piles baptismasls. La torre del campanari de Sta. Eulàlia es va afegir al segle XVIII.

Informació pràctica per realitzar la Ruta Romànica

Visites guiades prèvia reserva al tel: 973 64 18 15

Esglésies sense visita prèvia: St. Miquèu de Vielha, Era Purificacion de Bossòst, St. Andrèu de Salardú i St. Joan i St. Blas de Lés. Horari de 10,00 a 20,00 h.

 

La cuina de tardor a la Val d'Aran

PATENous ingredients, com els bolets o la mongeta, s’incorporen a la carta de tardor dels restaurants aranesos.

Els foies, els magrets i els confits d’ànec, així com la típica òlha aranesa, el civet de senglar i els bolhs i patés són només una petita mostra de la gastronomia de la Val d’Aran que es pot degustar per aquestes dates.

La cuina dels bolets

Durant els mesos de setembre i octubre entra al seu màxim apogeu la temporada de la cuina dels bolets a la Val d’Aran,un producte cada cop més present al receptari de plats autòctons de la Val d’Aran. Se serveixen acompanyant a productes de recent incorporació com l’esturió o el caviar, o reforçant l’especial sabor i textura de la carn de caça en plats típics com el civet de senglar.

civet-1024x1024El Pintxo pote

Els restaurants i bars de la ruta del Pintxo pote de de la Val d’Aran també adapten la seva oferta a la temporada amb pintxos que incorporen amanides i cremes tèbies, bolets i xampinyons, el civet amb salsa de xocolata o el bacallà. Cada setmana es poden tastar el dimarts a Vielha, el dijous a Bossòst i el divendres a Les. I en aquesta mateixa línia us aconsellem també les tapes i pinxos que serveixen la majoria dels bars de les principals localitats per a un aperitiu de diumenge rodó!

Era mongetada

No ens podem oblidar tampoc de Era mongetada, la gran festa gastronòmica i cultural que se celebra als pobles de Garòs i Bossòst pels volts de de Tot Sants (28 i 29 d’octubre aquest any) per rendir culte a un dels productes més destacats de la gastronomíade la Vall. L’esdeveniment compta amb la participació dels xefs més especialitzats de la cuina d’aquesta apreciada llegum i amb tota mena d’activitats culturals i agralimentàries.

Viles florides de la Val d’Aran: Bagergue, Canejan i Arties

Expectació davant la celebració de l’acte de lliurament de les flors d’honor el divendres vinent.

Bagergue, Canejan i Arties són les tres localitats araneses adherides al projecte Viles Florides, que promou la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya (CHOC) amb el suport de l’Agència Catalana de Turisme. Després que Bagergue obtingués quatre flors d’honor la temporada passada -màxim reconeixement concedit fins ara- aquest any li han seguit els altres dos pobles que, un cop realitzades les millores en el seu entorn ambiental aquest estiu, esperen conèixer la decisió del jurat el divendres 22, en un acte que se celebrarà a Mollet del Vallès.
Les viles florides destaquen per la seva actuació real, conscient i de llarga durada en matèria d’enjardinament, paisatge urbà i millora de la qualitat de vida dels seus habitants. La seva catalogació la decideix un jurat especialitzat en els sectors del viverisme, la jardineria, el paisatgisme, el mobiliari urbà i altres àmbits relacionats.
La Flor d’Honor –van des d’una fins a cinc– és el reconeixement que les certifica com a viles florides. Entre els aspectes més valorats destaquen el patrimoni vegetal i paisatgístic, els recursos destinats al seu manteniment, la diversitat foral o la funcionalitat dels espais verds, entre d’altres. També es té en compte el respecte pel medi ambient i la sostenibilitat, així com l’ús social que se li dóna i les sinergies amb l’activitat turística.

Viles florides de la Val d’Aran

Aquest any ja són tres les viles florides de la Val d’Aran: Bagergue, Canejan i Arties. Per a promocionar-se conjuntament Bagergue i Canejan s’han unit al projecte Viles florides del Pirineu de Lleida i Arties ho farà la propera temporada, ja que aquest any no hi ha estat a temps. Juntament amb d’altres municipis com Rialp, Vilaller o la Seu d’Urgell han endegat accions de promoció conjuntes com l’edició d’un tríptic que s’ha repartit per tot el Pirineu.
Les tres localitats araneses han fet una bona tasca, tant en els espais públics depenents del consistori com en els privats, per als quals han aconseguit la implicació de la majoria dels veïns. Cadascuna a la seva manera, han anat sembrant poco a poc el poble de flors.

Bagergue, la vila florida pionera de la Val d’Aran

Bagergue, que es va incorporar al projecte Viles florides la temporada pasada, és un dels 5 municipis catalans amb quatre flors d’honor. La vila s´omple de flors que donen vida i color a les pedres de les característiques cases de construcció aranesa.
El poble més elevat de la Val d’Aran, situat a 1.419 metres d’altitud, sempre s’ha caracteritzat pels seus carrers engalanats amb flors de tot tipus. Aquest any s’han incorporat 20 jardineres noves i com a projecte de futur hi ha prevista la integració vegetal al mur d’entrada a la vila.
Destaca sobretot l’entusiasme i la implicació dels veïns en les tasques d’embelliment. A més, aquest estiu s’ha dut a terme una bona campanya de promoció amb la creació de la “Ruta dels espais florits de Bagergue” i l’organització d’un concurs fotogràfic a Instagram. Per al poble la participació en aquest projecte ha contribuït a l’augment de l’atracció turística en un 22% més que l’any passat i un 58% més que fa dos anys.

Canejan, VILA FLORIDA DE LA VAL D’ARAN

Al mes de març d’aquest any es va incorporar Canejan al projecte Viles florides. A 906 metres d’alçada, és el poble més septentrional de la Val d’Aran. Elevat sobre la Val de Toran, gaudeix d’una de les millors vistes de tot el Baish Aran. Pel consistori, formar part de Viles Florides és un reclam turístic més per a la població. “Viles Florides suposa un pas més en la feina que portem a terme perquè visitants i veïns puguin passejar per uns carrers nets, arreglats i ben florits” explica Noemí Lastera, regidora de l’Ajuntament de Canejan.

Arties, vila florida de la Val d’Aran

Arties és la tercera població aranesa que s’incorpora a les viles florides, el passat mes de juny. El poble es troba a 1.143 m d’altitud, a la confluència del riu Valarties amb el riu Garona, en un petit eixample de la Val. Arties sempre ha dedicat gran atenció a l’ornamentació floral i engalana els seus carrers i jardins amb diferents flors, amb la mobilització dels vilatans per al guarniment de les seves cases. Per a David Torres, alcalde d’Arties, l’adhesió al projecte Viles Florides vol “incentivar els veïns i fer-los partícips de la cura i el guarniment floral del poble i dels espais privats”. El batlle considera que passar a ser vila florida ha de ser també un “incentiu turístic” per a la població.

"Elements arquitectònics d'Aran" exposició a Sant Joan d'Arties

La mostra “Elements arquitectònicos d’Aran” és la nova protagonista de la sala d’exposicions temporals de l’església de Sant Joan d’Arties, on pot ser visitada des de l’1 de setembre fins al 14 d’octubre, de dilluns a dissabte de 17 a 20 h.

L’exposició consta de 156 fotografies que reflecteixen aquells elements arquitectònics que han perdurat amb el pas del temps a la Val d’Aran: construccions encaixades i adaptades al territori, cases fortes, les lucanes, etc. Todos ells tenen en comú la pedra i la fusta, materials característics de les construccions de muntanya.

La mostra, l’objectiu de la qual és fer sentir l’arquitectura com l’art de construir segons les necessitats humanes i els materials a disposició, realitza un recorregut pels pobles de l’Aran, en els quals sempre hi destaca algun element de valuós estil arquitectònic.

La Fundació Privada del Museu Etnològic de la Val d’Aran, promotora d’aquest projecte, pretén difondre aquesta herència rebuda i deixar constància de la mateixa per a les generacions futures. La mostra compta amb la cessió de diverses obres del seu fons, entre les quals hi destaquen dos curiosos fanals.

 

 

 

 

La Val d’Aran rep a Òscar Cadiach

El govern aranès, representat pel síndic d’Aran, Carles Barrera i per la conselhèra de Turisme, Anna Díaz, va dur a terme una recepció a l’alpinista Òscar Cadiach. L’acte va tenir lloc el dilluns 4 de setembre a la seu del Conselh Generau d’Aran.

A l’assolir el cim del Broad Peak (8.047 metres) el passat 27 de juliol, Cadiach esdevenia el primer català que corona els catorze vuit mils sense oxigen. L’expedició, que li ha permès fer història dins de l’alpinisme català i mundial, va comptar amb el suport de Turisme de Val d’Aran. En senyal d’agraïment, l’alpinista visita la Val d’Aran, que li dedicarà una recepció on es visualitzaran les imatges de la seva arribada al cim.

XXI Corsa e Caminada 15 pobles

Organitzada pels Volentaris d’Aran, aquesta cursa des del Baish Aran al Mijaran té els seus orígens en la voluntat de recuperar antics camins pirenencs, les vies de comunicació entre els pobles de la Vall. La cursa, la XXIa edició de la qual tindrà lloc el proper diumenge 27 d’agost, transcorre principalment per senders de muntanya en zones boscoses i s’ha consolidat ja com una activitat esportiva tradicional de l’estiu aranès. El recorregut travessa 15 pobles de la Val d’Aran, des de Es Bordes fins a Vielha.

La Cursa dels 15 pobles potencia el senderisme a la Val d’Aran, així com permet gaudir d’una ruta de trekking combinada amb la visita pels pobles d’Aran. Degut a la seva alta participació, fa difusió de la Val d’Aran i a més col·labora en la desestacionalització del turisme.

Així per tant, aquesta cursa ha passat a formar part del patrimoni natural i històric de la Val d’Aran. En aquest sentit, des del govern aranès s’ha decidit convertir-la en una ruta senderista fixa que s’unirà a les ja institucionalitzades i senyalitzades.

Proves

Caminada 15 pòbles

Microsoft Word - Documento3Caminada de 15 y 21 Km amb sortida des de Es Bordes i caminada de 5Km amb sortida des de Montcorbau.

Corsa 15 pòbles

Cursa de 21,5 Km amb sortida des de Es Bordes

XVIII Trofeu Roland Giné

Cursa juvenil de muntanya de recorregut curt: 5Km amb sortida des de Montcorbau

II Trofeo Arturo Riba

Cursa de 11,20 Km amb sortida des de Es Bordes

A més hi haurà de avituallaments a Arres, VilamòsPont d’ArròsVilaBetlanMont i Vielha.

Premis

A més dels trofeus per als tres primers classificats en categoria masculina i femenina, es lliurarà també el Trofeu Maribel e Iñigo al corredor més veterà, el Trofeu Corsa 15 Pòbles Veterans als tres primers classificats majors de 45 anys i el Trofeu Corsa 15 Pòbles Especial als tres primers classificats masculí i femení menors de 20 anys.

Més informació a la web Corsa 15 pobles