Flora i fauna
QUAN LA NATURA TREU EL CAP PER LA PORTA DEL TEU ALLOTJAMENT
La intensa naturalesa de la Vall, amb boscos caducifolis i boscos de coníferes, alternats amb prats alpins i subalpins, i bells trams fluvials o llacs, est troba a cada pas y només obrint la porta del lloc on el visitant estigui allotjat. El curs del riu Garona vertebra la vall principal i els seus afluents aporten no només les seves aigües sinó també altres valls laterals que justifiquen el nom, derivat d'una llengua basca antiga que es parlava en diferents punts dels Pirineus fins els segles XII-XIII, amb el que s'ha denominat aquest bell racó dels Pirineus: Val d'Aran (vall de valls).
La seva orientació cap al nord, amb una orografia d'alt relleu i el clima atlàntic del que gaudeix, malgrat estar en un país mediterrani, proporcionen a la Vall un índex de precipitacions molt per sobre de la mitjana d'altres regions pirinenques i de la Península ibèrica, i fa que allotgi ecosistemes amb característiques especialment bones per a algunes espècies de gran interès, com l'ós bru, gran varietat de micromamífers, l'amenaçat cavilat, o el mateix trencalòs.
Els amants de la botànica troben a la Val d'Aran alguna de les flors alpines més belles y difícils de trobar, com l'orquídia Nigritela a la zona de la vall de Mulheres; o d'alt valor terapèutic, como l'Àrnica montana, en vàries zones de l'entorn de Colomès; a més d'exòtiques flors carnívores com la Drosera (en prats alpins) o la Viola d'Aigua (en els cursos d'aigua més nets). Però també allotja comunitats vegetals microscòpiques que són autèntics endemismes i que s'han localitzat en determinats llacs glaciars de l'entorn del Parc Nacional d'Aigüestortes, i que són objecte d'estudis científics des de fa anys.
Diferents varietats de molses i falgueres que requereixen nivells molt alts d'oxigen i de qualitat ambiental posen de manifest l'alt valor ecològic dels boscos aranesos, i embelleixen encara més els impressionants avets (Abies alba), faigs (Fagus sylvatica) o roures (Quercus robur) que acompanyen l'inacabable fluir de les aigües dels rius de la Vall. El grau d'humitat i les característiques geomorfològiques de l'Aran permeten també que en els seus boscos ens pugui sorprendre sovint la presència d'un arbust tan bell com amenaçat, como és el popular grèvol (Ilex aquifolium), el consum del qual per decorar les festes nadalenques féu que s'hagués de protegir en totes les regions alpines.
Els insectes tenen també un paper clau en els rics ecosistemes de la Vall, no només per ser una abundant font d'aliment per a altres espècies situades en escalafons més alts en la cadena tròfica de la piràmide ecològica, com les aus i molts micromamífers, sinó pel seu paper descomponedor en el subsòl, i fins i tot per la seva bellesa. A més d'un gran nombre de papallones de gran bellesa, destaca un insecte endèmic el nom del qual, Rosalia alpina, no fa sospitar el seu poder transformador de la fusta morta de faigs i bedolls dels boscos més madurs. També entre els rèptils trobem endemismes que mostren la riquesa de la biodiversitat de l'Aran, com la sargantana aranesa (Lagocerta aranensis), o el tritó pirinenc (Calotriton asper), que habita a les fredes aigües de les parts més altes dels rius.
Als prats subalpins i les parets escarpades del mig i del baix Aran, a l'entorn de les mines Victòria i de les mines Margalida, les aigües ferruginoses i l'abundància d'ungulats són el lloc preferit del sorprenent trencalòs (Gypaetus barbatus), amb un vol en cercles que ens pot sorprendre per la carretera de pujada cap a Arres, podent veure amb facilitat l'intens color taronja del seu pit, que aconsegueix banyant les seves plomes en aquestes aigües tenyides pels metalls. Altres grans rapinyaires, como la majestuosa àguila daurada (Aquila chrysaetos), els temporals milà negre (Milvus migrans), milà reial (Milvus milvus) o l'aufrany ((Neophron percnopterus) seran també fàcils d'observar en els seus vols circulars tot buscant preses o carronya.
Més difícil serà observar l'àgil astor (Accipiter gentilis) desafiant les branques dels arbres en el seu àgil vol entre els boscos caducifolis, o a l'amagadora becada (Scolopax rusticola) entre els frescos avets. També farà falta molta paciència i bons prismàtics per observar el mític pigot garser mitjà (Dendrocopos medius), amb uns colors i soroll en perforar els arbres que confondrem segurament amb altres pigots parents però no tan amenaçats d'extinció. La gran quantitat de petites aus forestals que concentren els boscos de l'Aran converteixen amb els seus cants els itineraris de senderisme en una bonica aventura acústica, no només per als amants de l'ornitologia sinó per a qualsevol.
Cada estació de l'any té el seu encant a la Vall i es poden observar espècies de flora i fauna distintes, depenent de les migracions en les aus, de les hivernacions en alguns mamífers, o de la floració en les plantes. Serà a l'estiu quan ens sorprendrà alguna coqueta marmota (Marmota marmota) observant-nos des de darrera d'alguna roca en els prats alpins, o a l'inici de la primavera quan descobrirem la presència de nombrosos mamífers a través de les seves petjades a les últimes neus, a la tardor quan se'ns creuarà algun ramat de grans mascles de cérvol (Cervus elaphus) amb les seves banyes desenvolupades al màxim i en plena brama, i a l'hivern quan tindrem potser la immensa sort d'observar el pas de l'amenaçadíssima perdiu blanca (Lagopus muta), des de dalt d'un dels telecadires de Baqueira, de Beret o de Bonaigua. La millor opció és siempre fer l'excursió o sortida acompanyats d'algun dels guies especialitzats de la Vall, que sabran adaptar l'itinerari a les condicions físiques i exigències del visitant, portaran material d'utilitat, com ara prismàtics o teleobjectius, i saben on, quan i com observar cada espècie.
FAUNA
ÓS BRU
L'ós bru (Ursus arctos) té en els boscos del Baix Aran el seu lloc preferit al Pirineu central, i en ocasions es poden trobar les seves petjades en les últimes neus primaverals o esgarrapades amb les seves cinc grapes marcades en algun arbre. Aquest mamífer plantígrad s'alimenta de baies silvestres, peixos, carronya i rares vegades caça preses grans.
PIGOT GARSER MITJÀ
Una de las espècies més amenaçades de la família dels pigots, que troben en els boscos caducifolis aranesos el seu hàbitat favorit, i un dels pocs llocs de la Península ibèrica on es pot observar. Fa els seus nius en troncs d'arbres vells, però fa molts forats al mateix arbre i en altres de propers per confondre els seus depredadors. La seva “gorra” vermella a la coroneta del cap el distingeix d'altres parents.
CAPGROSSOS
A la primavera, les aigües que embassen els camins després del desglaç i amb les pluges d'abril formen l'hàbitat ideal per tal que les larves de diferents amfibis i rèptils es desenvolupin i apareguin els capgrossos. Quan realitzem un itinerari pels senders de la Vall convé observar els bassals que apareixen pel camí, perquè podrem veure fàcilment capgrossos de salamandra (Salamandra salamandra) o de l'escàs i amenaçat tritó pirinenc (Euproctus asper), ja que no és fàcil distingir-los.
FLORA
HEPÀTIQUES
L'hepàtica nobilis floreix aviat pel març i viu sempre en llocs ombrívols, des dels boscos montans fins els 2500 metres d'altitud, les seves flors poden ser blanques o liles i des de l'antigor se li atribueixen propietats curatives per al fetge.
NARCISOS
Els narcisos són plantes ranunculàcies amb flors grogues que són les primeres que apareixen el març en els camins i en parets dels seus marges, arribant a formar bellíssims tapissos quan encara no hi ha floració i els arbres caducifolis a penes tenen els primers brots.
FÀRFARA O POTA DE CAVALL
La Tussilago farfara és fàcil d'identificar entre moltes espècies semblants, per la seva tija carnosa i rogenca. Només floreix en començar la primavera, en llocs humits i marges de camins, fins i tot remenats, i es diu que la infusió de les seves flors i fulles és un bon remei per a la tos.