Situació
La Val d’Aran és al Pirineu central i té la particularitat de ser una vall de vessant atlàntic, raó per la qual el seu riu principal, la Garona, s’obre pas per terres aquitanes per anar a desembocar a Bordeus (França).
La Val d’Aran té una extensió de 620 km² i el 30 % del territori es troba per damunt dels 2.000 m d’altitud. Limita al nord amb França (Arieja), al sud amb l’Alta Ribagorça i l’Aragó, a l’est amb el Pallars Sobirà i, a l’oest, novament amb l’Aragó (Benasc) i França (Alta Garona).
Les altes muntanyes de la Vall formen una barrera natural que en condiciona la climatologia, però també ha condicionat les seves relacions amb altres pobles i la seva pròpia història. El constant fluir de les aigües de la Garona cap a França, pels ja més suaus relleis del Baix Aran ha estat durant segles l'única porta realment oberta, que ha mantingut i consolidat la llengua i la cultura occitanes en aquesta vall integrada administrativament a Catalunya.
Una altra mostra de l'estreta relació amb el país veí, és que malgrat que al segle XIV els aranesos decidiren definitivament quedar-se al costat de la corona Catalanoaragonesa, el rei de la qual, Jaume II, concedi a canvi el privilegi de la Querimonia, amb el qual es respectava la seva autonomia organitzativa i administrativa, amb els seus ‘conselhers’ i el seu ‘Síndic’, la Val d’Aran continuà administrada eclesiàsticament pel bisbat de Comenge (França) fins a finals del segle XVIII..
Cal no oblidar que els ports de muntanya que comuniquen la vall amb Catalunya i Aragó eren inaccessibles durant els hiverns, tan crus, i molt dificultosos la resta de l’any. La carretera del port de la Bonaigua, inaugurada el 1924, va permetre la comunicació amb Catalunya, però no fou fins l’any 1948 que el túnel de Vielha va obrir pas als vehicles i va permetre així una comunicació amb el territori espanyol durant tot l’any. El túnel de Vielha ha estat renovat recentment amb un nou túnel més ampli i més segur, i hi ha en marxa nous projectes de millora i desdoblament d'altres vies internes, com la C-28 entre Salardú-Baquèira-Port de la Bonaigua, o la mateina N-230 al seu pas per la Vall.