Literatura Aranesa

LA LLENGUA D’OC

 

 

Quan la Val d’Aran vivia un dels moments clau de la seva història, entre els segles XIV i XV, en què els llargs anys de disputa entre francs i hispans culminava en el reconeixement dels privilegis que respectaren la seva autonomia organitzativa mitjançant diferents tractats i la Querimonia que concedi Jaume II, es configurava també una llengua que és fins els nostres dies el seu símbol de distinció: l'aranès.

A partir del segle XIII, la llengua occitana, llengua d’Oc o llengua dels trobadors evolucionà del llatí en paral·lel però separada de la llengua d’Oil i des de França anà quedant relegada cap el sud fins arribar a la Península ibèrica, on prengué altres camins i altres influències. A la Val d’Aran quedà la influència del tronc gascó de la llengua occitana i rebé algunes influències de les llengües del basc antic que es parlaren en segles anteriors als Pirineus, fins la Cerdanya.

Així doncs, no és estrany que els primers documents escrits en aquesta varietat de l'occità gascó siguin documents censals i relatius als quefers a la Vall por aquells segles de constants canvis i pressions polítiques, y no fou fins l'obra del poeta Mossèn Condó Sambeat, ja a finals del segle XIX , que trobem ja una mostra pròpiament literària d'aquesta llengua que ha perviscut amb formes pròpies fins els nostres dies.

A partir de mitjans del segle XX la literatura aranesa cobrà especial impuls amb l'arribada de la Democràcia i l'impuls de premis literaris, com el Mossèn Condó Sambeat i altres guardons literaris que s'entreguen cada any durant la festa d'Aran, cada 17 de juny. Des de llavors un gran nombre d'autors d'edats molt diferents s'han convertit en autèntics referents de la llengua aranesa, amb obres de gran interès, que van des dels assajos sobre la història del país a la poesia que aquest capellà del segle XIX va obrir.

A la biblioteca de Les es troben molts dels documents sobre la història de la Val d’Aran que estan escrits en una llengua occitana més primitiva, així como a l'arxiu del Conselh Generau d’Aran conservat a Arròs. A les biblioteques de Vielha i de Salardú es poden trobar nombroses obres d'autors aranesos, en les que abunda el gènere de la novel·la, i també traduccions a l'aranès d'obres d'altres autors.

Paral·lelament, la llengua aranesa ha anat guanyant terreny als mitjans de comunicació, i actualment es poden escoltar espais de noticiaris en aranès a la cadena radiofònica Catalunya Informació, a més d'editar-se diferents publicacions periòdiques íntegrament en aranès o compartint espai amb el català i el castellà, com les revistes Aran Nau; Aran Información; La Borrufa; o el suplement occità del setmanari El Triangle, també amb una edición virtual. Entre els mitjans audiovisuals s'ha engegat recentment un canal en llengua aranesa dins de TV3 i de BTV.