Vielha

Capital de la Val d’Aran, Vielha és una petita ciutat pirinenca, té aproximadament 4.000 habitants i està situada a 974 m. d'alçada. Rodejada de cims que superen els 2000 m., es començà a construir a l'eixample que forma la vall del riu Garona, al seu punt d'unió amb el riu Nere, que travessa la població.

Els seus carrers o edificis nous han format un interessant nucli comercial on el visitant trobarà tot tipus de comerços especialitzats en esports d'aventura, alta muntanya i neu, productes artesans de Val d'Aran i del Pirineu, articles i serveis de primera necessitat, botigues|tendes de moda, outlets, supermercats, caixes i bancs, a més de l''espitau' (hospital), i del complex esportiu Palai de Gèu. Les avingudes més grans contrasten amb els carrers estrets i cases antigues del casc vell, que amb el temps s'han omplert amb les ofertes més variades culinàries, amb restaurants i bars de tot tipus.

L'església de Sant Miquel, dedicada al sant que va ser també príncep, configura el centre de Vielha al costat de l'edifici porticado de l'Ajuntament, l'Oficina de Turisme, i l'edifici de Correus, i en el seu interior es conserva el preat Crist de Mijaran. Es creu que aquest bust de fusta formava part de l'escena de la baixada de la Creu, que quedaria destruïda, i només es conservaria aquest fragment. Data del segle XII i va ser realitzada per un dels mestres del Taller d'Erill, del romànic Llombard que es va instal·lar a la veïna vall de Boí. Les pintures gòtiques i barroques que es conserven a l'església parroquial de Vielha són altres tresors que no s'han de perdre en visitar el seu interior, mentre que en l'exterior destaca la seva imposant torre octogonal rematada amb un esvelt campanar de pissarra, típic de Val d'Aran.

Però Vielha té altres llocs que no s'han de perdre: el Museu Etnològic; la casa senyorial Ço de Rodès; i el Museu de la Llana. La Torre del general Martinón és una casa del segle XVII amb interessants finestres renaixentistes, que actualment acull el Museu Etnològic, on el visitant descobrirà l'apassionant història de Val d'Aran. Ço de Rodès és una altra casa senyorial, situada també al carrer Major, al costat del Museu, que estada encertadament restaurada en els últims anys. Uns carrers més amunt, sempre en el casc vell de Vielha, hi ha un altre edifici històric, el Museu de la Llana, en el que es pot veure una teledaura Mülle Jenny, que va ser clau als tallers tèxtils durant la Revolució Industrial, i que mostra l'apogeu que va tenir aquest sector a la Val d'Aran durant el segle XIX.

Des de la capital aranesa surten a més diversos itineraris de gran bellesa per recórrer a peu, gràcies a la seva situació cèntrica dins de la Vall, ja que Vielha és un autèntic encreuament de camins, on conflueixen la N-230 després de travessar el túnel, cap a França pel nord, o cap a la Ribagorça i Lleida en direcció sud; i la C-28 que puja cap a Baqueira i creua el Port de la Bonaigua cap al Pallars. El Camín Reiau ens portarà a peu cap a Alt Aran en un sentit, o cap al Mig i el Baix Aran, si s'agafa des de darrere del Palai de Gèu. I a la sortida de Vielha, en direcció França, trobarem les restes del santuari de Mijaran, amb el nou edifici adossat, on els 'conselhers' i el Sindic d'Aran prenen possessió dels seus càrrecs en el Conselh Generau, com ja ho feien el segle XIII.