Però la llegenda més bella que conta la gent gran de la Vall fou real como la mateixa vida i esdevingué a Bausen (Baix Aran) a principis del segle XX, quan l’Església encara tenia un gran poder sobre la vida dels feligresos. Els anys vint, dos joves d’aquest bonic poble es van enamorar tan tendrament que van captivar els seus veïns, que admiraven profundament l’amor que els dos promesos es professaven. Un dia van decidir casar-se, però el capellà els va exigir una gran quantitat de diners com a ‘dispensa’ pel fet d’estar emparentats, encara que fos un parentiu llunyà, i no va cedir a les súpliques dels dos enamorats. Aquests van decidir seguir amb el seu amor i viure junts, fins que Teresa emmalaltí i va morir amb només 33 anys, i tampoc llavors el capellà accedí a donar-li santa sepultura al cementiri del poble. Davant la desesperació d’ell i amb gran indignació, tots los veïns sense cap excepció, cavaren una altra fossa i l’enterraren amb tota dignitat al cementiri civil on reposa, i on cada any el fill fruit de l’amor que van viure diposita flors fresques.
