Camin Reiau

11

Aubèrt | Camin Reiau | Es Bòrdes

Dades tècniques

Dificultat: Fàcil

Tipus: Senderisme

Longitud: 7,5 km

Temps: 2h

Desnivell: -125m

Descripció

És un agradable passeig entre Aubèrt i Era Bordeta, que recorre part del “Camin Reiau”, per la base del Sarrat de Gèles i l’inici del bosc de Varicauba fins al poble d’Es Bòrdes, després de creuar el riu Joeu, per la base del Serrat dera Entecada. Ofereix una vegetació tipíca de ribera i bosc de pins, avets i avellaners. També destaquen el boix, les molses i molta diversitat de flors i plantes que varien en funció de l’època. L’aigua dels barrancs proveeix el Garona transformat en cascades. La natura alterna amb altres recursos de la vall com els càmpings, l’energia hidroelèctrica, la ramaderia o la fusteria.

Recorregut detallat:

L’inici és a Aubèrt, a l’aparcament de l’àrea de picnic després de creuar el riu Garona. Se segueix en la direcció de baixada del riu per la pista asfaltada. A la bifurcació, el rètol convida a anar a la dreta, pel “Camin Reiau” i G-211-1. Camí còmode per pista de terra durant tot el trajecte. Es deixa a mà dreta Eth Pònt d’Arròs, al costat d’un primer càmping. S’entra a Es Bòrdes, on es pot calmar la set en qualsevol de les seves fonts. Es travessa el poble, seguint les indicacions i, després d’una forta baixada, es creua el pont de pedra sobre el riu Joeu. Caminant en pla es passa per zones de prats i un antic safareig cobert. Altres càmpings indiquen la proximitat a Era Bordeta. Es creua el riu Garona pel pont que porta a la N-230 i s’arriba al punt de destí.

Curiositats:

El Camin Reiau és un antic camí, possiblement utilitzat en l’època romana, que venia des de Tolouse, travessava la Val d’Aran fins al Pòrt de la Bonaigua i arribava fins a Tarragona. Al petit monticle al costat del poble d’Es Bòrdes, lloc estratègic, estava ubicada la fortalesa deth Castèth Leon, que va ser construïda el 1283 i era la seu del governador d’Aran. Als peus d’aquesta fortalesa es va anar construint el poble d’Es Bòrdes. Al s.XVIII va sofrir un dur setge, essent cremat i destruït. Un arbust característic d’aquesta ruta és el boix (buxus sempervirens), de fusta molt dura, densa i homogènia emprat per fer gravades, pipes, estris de cuina o instruments de vent. És una planta medicinal però molt tòxica. És molt utilitzat en l’art topiario, que consisteix a donar-li diverses formes retallant-lo, com a ornament per a jardins.