Colomèrs, situat a la capçalera de la vall del riu d’Aiguamòg, a l’extrem sud de la Vall d’Aran, constitueix la concentració d’estanys més important del Pirineu. A l’estiu és un dels destins de senderisme més populars. A l’hivern, la presència de neu des del fons de vall dificulta el llarg accés. Per això, podem plantejar la sortida en dos dies pernoctant al nou Refugi de Colomèrs, amb una part d’accés lliure de desembre a febrer, i obert a partir d’aleshores fins la primavera. Des del Refugi, les possibilitats són nombroses: des de voltes entre els estanys fins a una varietat d’ascencions de diversa dificultat. Els importants Pòrt de Caldes, Colomèrs i Ratèra, i Còth de Sendrosa connecten aquest refugi amb altres refugis dins el territori del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Durant l’hivern la pista d’accés als Banhs de Tredòs queda tancada a la Bòrda de Montadí. Des de l’aparcament, seguim la pista en direcció als Banhs de Tredòs, estalviant algunes marrades abans del bosc. Des dels Banhs (a la primavera quan la neu ja ha remuntat de cota, es reobre l’accés en cotxe fins aquí), continuem per la pista que passa per sota les evidents i atractives canals del Tuc de Sendrosa. Aquestes canals poden ser perilloses i evitarem exposar-nos-hi després de fortes nevades o en situacions de fusió per calor o pluja, quan les allaus sovint arriben a tallar la pista. Creuem l’Arriu d’Aiguamòg pel Pònt dera Montanheta, i seguim per la pista o bé de nou podem estalviar unes marrades fent drecera. On trobem la senyal direccional del refugi de Colomèrs (cota 1.975 m), deixem la pista per seguir el camí d’estiu que remunta el barranquet pel seu marge dret fins l’estanh dera Lòssa. Creuem pel pontet de fusta i continuem remuntant el barranc. En poca estona atenyem la presa de l’Estanh Major de Colomèrs. La travessem per accedir a l’antic refugi de Colomèrs des d’on ja veiem el nou refugi. Voregem l’estany i de seguida arribem al nostre destí.