L’itinerari permet mostrar al visitant les dures condicions de treball dels miners durant la primera meitat del S-XX. És un recorregut bucòlic entre prats, canals, costeruts boscos de pi negre i avet i espectaculars vistes. Com part del recorregut s’inspecciona l’entorn de la mina: el mirador, la casa del capatàs, els edificis on vivien els miners, la latrina o les restes del telefèric on transportaven el material. La sala de màquines és el punt d’inici de les visites guiades a l’estiu. El retorn es fa per un camí condicionat amb troncs i que recorre les boques de les galeries superiors que segueixen el filó principal. Per recompensar l’últim ascens: una parada o el picnic en ho ” Bassa d’Arres”, on un bon observador podrà distingir les cries de tritons de la dels capgrossos, abans de la tornada a Arres de Sus.

Recorregut detallat:

Des de la Plaça Major de Arres de Sus es puja per la rampa el Camin des Prats deixant a la dreta la Glèisa de Sant Joan. Es depassen les últimes cases i a la bifurcació s’agafa el camí de l’esquerra que travessa diverses vegades la pista forestal i la zona de pastures fins a unir-se a l’itinerari de la Mina Victòria que, ben senyalitzat, baixa progressivament fins a la zona de les explotacions, on la Sala de Màquines està habilitada com a centre de visitants. Després de conèixer la zona d’immobles, es continua pujant les diferents galeries i boques de la mina. Es creuen diversos barrancs i després d’un bosc d’espigats avets s’arriba a la Bassa d’Arres. Se segueix per la pista forestal de baixada fins a trobar el camí de pujada i tornar de nou fins i tot Arres de Sus.

Recomanem:

Una visita guiada a la Galeria Sacosta de la Mina Victòria. ( Aquesta visita guiada sólamente a l’estiu).

Curiositats:

A començaments del s.XX s’inicia l’explotació de zenc i plom (esfalerita i galena) a la zona d’Arres. L’any 1912 la Mina Victòria funcionava a ple rendiment, any en què es va posar en marxa el safareig o “bocard”, de Bossòst, on treballaven bàsicament dones i nens, en la dura tasca de separar el mineral útil de l’estèril. Anteriorment es feia una primer garbell al costat de la mina i es transportava en mules. Està mina fué la més important de la zona ja que per la seva situació podia funcionar tot l’any. El tritó del Pirineo(euproctus asper) és un amfibi, espècie endèmica dels Prineos. Mesura uns 16 cm amb dors color bru fosc i pell rugosa, i una franja ataronjada en la part ventral. Viu en les fredes aigües de muntanya. En època d’aparellament es passen hores immòbils enroscades a la seva parella. La digitalis (digitalis purpurea) és una planta molt atractiva, amb carrassos de flors rosa porprada, però és extremadament tòxica. En medicina s’utilitza en petites dosis, com a tònic cardíac en casos d’atac al cor (digitalina).