La Vall de Ruda és un extraordinari exemple de vall d’origen glacial en forma d’U, amb una glacera que era la més gran dels Pirineus, i culmina al circ de Sabòredo. S’accedeix a la pista sense asfaltar des de Baqueira, creuant el riu, y després d’uns 10 kms es deixa el vehicle al Pont de Locampo i comença l’itinerari a peu fins al circ glacial de Saborèdo.
Des del pàrquing d’Orri, en el Pla de Beret, s’inicia una magnifica excursió a peu als llacs de Baciver i Rosari de Baciver, en un paisatge curiosos en què les ovelles pasturen prop dels remuntadors de les pistes d’esquí.
Des del refugi de la Honería, al qual es pot accedir en cotxe des de Pontaut (desviament de Canejan), es pot pujar a peu a aquests bells llacs i la mina, per Coma d’Arbes o per Coll de Gúerri.
El circ glacial de Colomès és el més espectacular i important del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i està en terres araneses, amb més de 30 estanys als quals s’accedeix des de Banys de Tredòs, on s’arriba per una pista asfaltada al llarg de la bella ribera d’Aiguamòg.
Als Banys de Tredòs es troba el balneari del mateix nom, que explota les aigües termals sulfuroses, que ja en els seus temps van aprofitar els romans, i després de deixar el vehicle a l’aparcament habilitat, una pista sense asfaltar du en mitja hora fins el primer estany, apresat des dels anys ’50.
Des de la presa de Colomès, on està situat el refugi del mateix nom, guardat i obert de maig a setembre, surt l’itinerari circular que permetrà anar guanyant alçada fins observar els cinc següents estanys, a l’itinerari més curt; i arribar a veure el bellíssim conjunt del circ glacial, amb els 30 estanys que van quedar després del desgel de les glaciacions del Quaternari.
Des d’Arties i per pista forestal asfaltada s’arriba al Pont de Resec, i després a peu a l’estany i refugi de la Restanca, i seguir fins al Lac de Mar, al Parc Nacional.
És un dels boscos de faigs i avets més importants de la Península ibèrica, amb una combinació de verds que dóna una llum única a l’estiu, i està situat a la boca sud del túnel de Vielha, prop de l’Hospital de Vielha, i amb el refugi de Conangles a peu del riu Noguera Ribagorçana, ambdós oberts bona part de l’any.
La combinació de faigs i avets proporciona una llum única a partir de finals de la primavera, quan els caducifolis ja han recuperat les seves fulles, i els diferents tons de verd es barregen amb els raigs de la llum solar. El riu Noguera Ribagiorçana serpenteja capriciosament entre los gruixuts troncs dels avets centenaris, regant el bosc amb la frescor i la humitat que permeten una de les més belles floracions, especialment el juliol.
Des del refugi de Conangles surten dos interessants itineraris, un dels quals cap a la cascada i els estanys de Besiberri, amb el Besiberri Nord i el Besiberri Sud flanquejant-los, que són dos dels tresmils de l’entorn de la part aranesa del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. L’altre sender puja per sobre de l’Hospital de Vielha, dividint-se cap a la vall de Molières, en sentit sud-oest, i cap al Port de Rius, en sentit nord.
Al pàrquing del Pla de Beret, al qual s’arriba des de Baqueira, arrenquen el GR-211, per un costat, i una pista sense asfaltar per a 4×4 que transcorre pel marge dret de la Noguera Pallaresa, que travessen un bonic bosc d’avets i pi negre, que arriba més enllà de Montgarri.
S’hi pot accedir des dels pobles de Gausac, Es Bòrdes i Aubèrt, i és una pista asfaltada de fàcil recorregut que penetra en el bellíssim bosc de la Varicauba, amb un desviament cap a la Bassa d’Oles i un altre cap a l’Artiga de Lin.
S’hi accedeix des de la població de Bossòst a través de la carretera del Portilhon, que s’endinsa en un frondós bosc d’avets barrejats amb caducifolis, des del punt més alt del qual, al Coth de Baretja, hi ha una espectacular vista de Bossòst i del baix Aran.
