Sant Miquèu de Vilamòs

Tipus: Ermita
Segles: XI
Estil arquitectònic: Romànic llombard
Població: Vilamòs
Municipi: Vilamòs

Ermita del segle XI d’estil romànic llombard, a 15 min. a peu del poble de Vilamòs.

Es tracta d’una petita construcció romànica situada sobre en un promontori des del qual s’obtenen magnífiques vistes sobre la vall de la Garona, l’Artiga de Lin i el massís de l’Aneto.

Segons la tradició, havia existit en aquest lloc un poble, considerat com el més antic de la vall.
Té una única nau coberta amb volta de canó, sota una teulada a dues aigües, integrat per grans lloses. A l’est remata l’edifici un absis semicircular decorat amb arcuacions cegues de tipus llombard i un fris de dents de serra. Els seus murs conserven el revocat de calç original.

12 gener, 2015 0

Santa Maria de Vilamòs

Tipus: Església
Segles:XI-XII, XVIII
Estil arquitectònic: Romànic – Neoclàssic
Població: Vilamòs
Municipi: Vilamòs

L’església de Santa Maria de Vilamòs consta de planta basilical de tres naus; la nau central i la lateral sud són de volta de canó; la volta lateral nord és de quart d’esfera; tota l’estructura se sustenta sobre pilars circulars rematats en una imposta llisa. L’última intervenció restauradora va posar de manifest la configuració de la maçoneria interior de l’edifici on s’observa la disposició ordenada dels carreus, molt pròpia del període romànic.
Al centre del mur sud hi ha adossada la torre campanar de l’església. Junt amb el l’església de Bossòst, són els dos únics campanars romànics que es con-serven a la Vall d’Aran. La disposició d’obertures i elements decoratius del cam-panar de Vilamòs són plenament romànics tal com ho demostren els finestrals de mig punt adovellats i les lesenes que recorren el cos de la torre.
Ja en el període gòtic s’hi incorporà la capçalera absidal i es va substituir l’original romànica per un absis poligonal. La porta d’accés al temple, originàriament situada al mur sud, continua situada al mur de ponent i és de datació mo-derna (any 1816).
Un dels atractius artístics més interessants de l’església de Santa Maria de Vilamòs són les làpides funeràries romanes que continuen encastades en diferents àmbits murals; hi destaquen sobretot les que hi ha a la torre del campanar i que es poden observar des de l’exterior.

12 gener, 2015 0

Sant Fèlix de Vilac

Tipus: Església
Segles: XII, XIV, XIX
Estil arquitectònic: Romànic – Gòtic – Neoclàsic
Població: Vilac
Municipi: Vielha e Mijaran

L’església de Sant Fèlix delectarà la sensibilitat artística del visitant; ; la seva configuració arquitectònica ens advertirà del seu origen romànic a través de la planta basilical; en surt una estructura de tres naus (volta de canó a la central i de quart d’esfera a les laterals) amb les quatre arcades que separen les naus i els corresponents pilars circulars que les aguanten.
Però el millor referent arquitectònic i escultòric d’època romànica de Sant Fèlix és la portalada; és formada per quatre arcs de mig punt en degradació i protegits per una barbacana decorada amb el típic escacat (originari d’Aragó i Navarra). El timpà presenta un treball escultòric curiós amb la representació de la figura de Crist, coronat i entronitzat, i rodejat pel Tetramorf; un altre element destacable és la làpida (d’origen funerari) encastada a la part superior de la por-talada.
L’herència gòtica es manifesta en la construcció del campanar, la construc-ció del qual data de cap als segles XIV i XV; es conserva adossat al mur de ponent de l’església i la seva base podria denotar un cert origen defensiu.

9 gener, 2015 0

Sant Miquèu de Vielha

Tipus: Església
Segles: XIII-XV, XVIII
Estil arquitectònic: Romànic – Gòtic – Renaixentista
Població: Vielha
Municipi: Vielha e Mijaran

La primera cosa que crida l’atenció del visitant quan contempla l’exterior de l’església de Sant Miquèu és la imponent torre campanar (segle XVI), assentada sobre una portalada en nàrtex; observem la mateixa resolució arquitectònica a l’església de Sant Martin de Gausac.
La portalada, datada en el salt dels segles XIII i XIV, representa un fidel testimoni de l’evolució artística del llenguatge romànic cap a les primeres formes gòtiques (trobem el mateix referent a la portalada de l’església de Sant Estèue de Betrén); s’estructura a partir de cinc arcs en degradació en els qual s’escenifiquen diferents passatges bíblics, a partir d’elements escultòrics antropomòrfics.
Abans d’entrar a l’església, prestarem atenció a l’antic timpà que decorava la portalada original romànica i que actualment es conserva encastat al mur de ponent vora la porta d’entrada; hi veurem la típica representació de Crist Crucificat romànic, vestit amb túnica fins als genolls, en posició frontal i plana.
Una vegada dintre l’edifici religiós, hi destaca la pica baptismal, amb una iconografia de motius vegetals esculpida en relleu, molt comuna a les piques araneses del segle XIII.
Al fons de la nau, sobresurt el retaule que decora l’absis central, d’execució gòtica i atribuït al Mestre de Vielha. Però, sens dubte, la peça més emblemàtica que guarda l’església de Sant Miquèu és una talla romànica de Crist que formava part d’un conjunt escultòric, més ampli, producte de l’època més madura del taller d’Erill la Vall, i que representa una de les peces més paradigmàtiques de l’escultura romànica del segle XII.

9 gener, 2015 0

Santa Eulària d’Unha

Tipus: Església
Segles: XII, XVI, XVIII
Estil arquitectònic: Romànic – Gòtic – Renaixentista
Població: Unha
Municipi: Naut Aran

Santa Eulària d’Unha és una església d’origen romànic, fidel a la configuració arquitectònica d’aquella època, amb planta basilical de tres naus, la central amb volta de mig punt i les laterals, de quart d’esfera; a llevant, s’erigeixen tres absis decorats al gust llombard; finalment, a l’angle NO, l’afegit d’una torre campanar del segle XVIII.
Per començar, l’església d’Unha és l’única de la Val d’Aran que conserva les seves pintures mural romàniques, localitzades a la semiesfera de l’absis central. Aquestes pintures mostren fragmentàriament allò que devia haver estat el Pantocràtor (del qual es conserva la cara) situat dintre la màndorla i rodejat pel Tetramorf.
La presència de pintura mural no s’acaba aquí; fa poc, s’han descobert i restaurat unes pintures del segle XVI en les quals, a partir de la seqüència d’enquadraments escènics, es desenvolupen els episodis bíblics de l’oració de Jesús a l’hort de Getsemaní, el petó de Judes, la flagel·lació, Ponç Pilat rentant-se les mans, el camí del Calvari, la Crucifixió i el Judici Final amb Crist Glorificat.
El llegat romànic de l’església de Santa Euràlia també es posa de manifest a través de la presència de les piques baptismals. Una de les dues que conserva representa una pica baptismal per immersió i hi ha la possibilitat que fos un sarcòfag reaprofitat. L’altra pica baptismal, amb vas i peu de suport, reprodueix el mateix arcaisme i motius de decoració.

9 gener, 2015 0

Santa Maria de Cap d’Aran de Tredòs

Tipus: Església
Segles: XI, XIII
Estil arquitectònic: Romànic
Població: Tredòs
Municipi: Naut Aran

La configuració arquitectònica de l’església de Cap d’Aran respon al cànon de l’arquitectura romànica, és a dir, edifici de planta basilical de tres naus de volta de canó encapçalat per tres absis; arran de l’última restauració del temple, se n’han posat de manifest les diferents etapes constructives. De fet, s’intueixen com a mínim dos ensorraments de la coberta. Un altre detall que evidencia aquesta successió de col·lapses estructurals és el reaprofitament continu de materials constructius que es pot observar en certs àmbits com poden ser el de les finestres, portalada i absis.
L’església de Santa Maria de Cap d’Aran de Tredòs té dues característiques insòlites respecte a la resta del patrimoni eclesiàstic de la Val d’Aran: la presència d’una cripta sota l’altar i l’emplaçament de la torre del campanar apartada del cos de l’edifici religiós. La cripta consta de dos espais: un de rectangular i un altre de semicircular, separats per un arc de mig punt adovellat. Quant al campa-nar, encara conserva l’arrencada del que possiblement era el campanar original romànic. La resta del cos de l‘edifici pertany a afegits d’èpoques posteriors.
Citar, per últim, que l’església de Cap d’Aran disposava d’unes pintures murals romàniques que s’atribuïen al cercle del Mestre de Pedret, en el transcurs dels segles XI i XII. Aquestes pintures van ser arrencades i transportades fora de la Val d’Aran; actualment, es poden veure al museu The Cloisters de Nova York.

9 gener, 2015 0

Sant Andrèu de Salardú

Tipus: Església
Segles: XII, XIII, XV
Estil arquitectònic: Romànic – Gòtic – Renaixentista
Població: Salardú
Municipi: Naut Aran

L’església de Sant Andrèu ens rep amb una imatge arquitectònica exterior pròpia del Romànic tardà, aproximadament del segle XIII; això ens porta a una configuració en planta de tipus basilical, amb l’encapçalament de tres absis i portada exempta de timpà. A l’angle SW hi ha adosada una torre campanar del segle XV, que conserva a la planta baixa un espai habitable estructurat en cúpula i nervadures.
El perímetre exterior de l’església ofereix un ric treball escultòric en forma de permòdols. La portada, concebuda en cinc arcs en degradació aixoplugats per un guardapols, presenta una decoració composta principalment per motius vegetals; damunt la clau de l’arc en guardapols hi ha encastat un crismó.
A l’interior, ens sorprendrà una elegant estructura arquitectònica gòtica sustentada sobre pilars de base quadrada i voltes de creueria; el finestral obert al mur de ponent, de grans dimensions, remata el discurs gotitzant. Desplaçant-nos cap a la zona presbiteral arribarem a un dels exercicis de pintura mural més extensos i millor conservats de la Val d’Aran; són une pintures del segle XVII on es representen diverses personalitats i exemplificacions bíbliques.
La culminació de la visita a Sant Andrèu de Salardú es produeix en arribar a l’absis central on es troba erigida la talla en majestat del Crist de Salardú, obra mestra del taller d’Erill-la-Vall. La talla mostra la imatge d’un Crist sofrent, amb la secció triangular de les cames i els trets característics de la iconologia religiosa romànica; la seva datació és del segle XII.

9 gener, 2015 0

Sant Estèue de Montcorbau

Tipus: Església
Segles: XV, XVIII
Estil arquitectònic: Romànic – Gòtic – Barroc
Població: Montcorbau
Municipi: Vielha e Mijaran

L’església de Sant Estèue, a pesar dels seus orígens, ha incorporat el llegat artístic que van deixar els períodes gòtic i barroc. Però la primera cosa que observa el visitant quan s’endinsa a l’interior de l’església és el sabor popular que desprèn l’edifici, posat de manifest, sobretot, en les pintures murals del segle XVIII que s’han conservat i que recentment han estat objecte de restauració.
Del període romànic queden, com a testimonis, el tram central de la nau i la pica baptismal. Ja al segle XV, l’església de Sant Estèue va experimentar la primera gran transformació, quan va incorporar un absis poligonal gòtic que va substituir l’original romànic. L’esplendor d’un absis gòtic es posa de manifest a l’interior de l’església, on mostra la seva estructuració arquitectònica a partir de nervadures elevades i elegants que surten de terra i es reuneixen a l’anell de la cúpula que cobreix l’espai absidal.
Posteriorment, durant el període barroc, als laterals de la nau es van incorporar cinc capelles que han donat lloc a l’aspecte actual de l’església; en aquestes capelles és on es narren diversos episodis bíblics representats pictòrica-ment i on es percep l’esperit popular que comentàvem al començament.
Continuant en el segle XVIII, s’hi afegeix la torre del campanar adossada a l’absis i s’hi incorpora el pòrtic d’entrada a l’església; a la façana d’aquest pòrtic trobem encastat un cippus romà i monograma de Crist.

9 gener, 2015 0

Sant Laurenç de Mont

Tipus: Església
Segles: XII, XVIII
Estil arquitectònic: Popular
Població: Mont
Municipi: Vielha e Mijaran

L’església de Sant Llorenç és una obra de dimensions reduïdes i rústega. És d’estil modern ja que va ser construïda sobre una església romànica, de la qual solament resta el portal.

Té una nau amb volta de canó, de l’època romànica i també en queda una pica baptismal i hi ha una creu processional del segle XVII.

El campanar és de torre quadrada.

9 gener, 2015 0

Sant Blai de Les

Tipus: Església
Segles: XII
Estil arquitectònic: Romànic
Població: Les
Municipi: Les

Trobem la petita església de Sant Blai darrere de era Baronia, un edifici noble del segle XVII, al poble de Lés. Les seves dimensions reduïdes, que inclouen un espai absidal de forma semicircular, semblen indicar que la capella actual devia formar part de l’encapçalament d’una construcció al seu moment més gran, o bé el resultat d’una reconstrucció a partir d’elements originals.
El mur de ponent –o pany de paret– que s’obre a partir d’un arc de mig punt, excedeix en amplària el cos de la capella i d’aquesta manera posa de mani-fest la possibilitat que l’edifici continués com una nau àmplia que, en un moment determinat, s’ensorrés, fos per l’acció de l’home o a conseqüència d’un desastre natural. També la presència de quatre finestres sense una aparent funcionalitat ha conduït a pensar en la possible existència d’una cripta, al seu moment.
Així, doncs, aquest edifici, situat al segle XII, presenta un aspecte molt cu-riós que planteja interrogants avui per avui difícils de contestar amb relació a l’estructuració arquitectònica i les funcions originàries.

9 gener, 2015 0