Sant Pèir de Gessa

Tipus: Església
Segles: XII, XVI, XVIII
Estil arquitectònic: Renaixentista, Barròc
Població: Gessa
Municipi: Naut Aran

L’esgésia de Sant Pere és de construcció moderna, del segle XVII. La base de la capella és romànica, del segle XII.

La porta nord de l’església és d’estil neoclàssic. El campanar, del segle XVII, és de torre quadrada, ample i poc alt, el qual s’aixeca aïllat al costat oest.

La planta és rectangular amb tres capelles laterals a ambdós costats. L’altar és barroc i conserva un peu d’altar romànic. L’església també conté una pila baptismal per immersió, romànica, molt rústega. Té un magnífic plafó pictòric del segle XVII.

9 gener, 2015 0

Sant Martin de Tours de Gausac

Tipus: Església
Segles: XIII, XV
Estil arquitectònic: Romànic – Gòtic
Població: Gausac
Municipi: Vielha e Mijaran

L’església de Sant Martin de Gausac és un dels millors exemplars d’arquitectdura gòtica aranesa, un estil artístic poc freqüent a la Vall d’Aran. Es manté articulada en una sola nau, amb la incorporació de capelles laterals i encapçalada per un absis poligonal.
A pesar de la inusual unitat estilística que ofereix l’església de Gausac, sí que s’hi evidencia una seqüencialitat constructiva que sembla arrenca de la darreria del segle XIII o del començament del XIV fins arribar a la plenitud formal gòtica del segle XV. Gràcies a la intervenció que s’hi va fer l’estiu del 2001, es confirma la presència d’elements constructius pertanyents a l’últim període romànic.
L’herència romànica també es manifesta a la pica baptismal; es tract d’un vas cilindriforme en el qual hi ha esculpit un discurs iconogràfic que la relaciona amb les piques baptismals de Casau i Escunhau. També d’època romànica és la pica d’aigua beneita encastada a l’interior de l’església, pròxima a la porta de sortida; la decoració d’aquesta pica es basa en elements vegetals (tiges, fulles), molt representativa de la resta de piques d’aigua beneita (Mont, Casau, Escunhau, Begós).
L’estructura arquitectònica de l’església se sosté a base de columnes de secció semicilíndrica des d’on arrenquen les voltes de creuaria que cobreixen l’edifici; seguint les directrius formals del gòtic, l’absis és de configuració poligo-nal. Per acabar, cal destacar el Crist esculpit al mur del nàrtex de l’entrada i que podria correspondre a un timpà de l’església romànica anterior.

9 gener, 2015 0

Sant Julian de Garòs

Tipus: Església
Segles: XV, XVI
Estil arquitectònic: Romànic – Barroc
Població: Garòs
Municipi: Naut Aran

L’esgésia parroquial de Sant Julian és d’origen romànic i va ser renovada en els segles XIV-XV.

El campanar de torre quadrada té 3 i 2 finestrals laterals als costats i cobertura piramidal.

Cal destacar la porta de forja renaixentista.

Aquesta església és d’una sola nau amb capelles laterals i absis de nervacions gòtiques unides per una nau central.

L’altar major és barroc del 1776 i conserva un CRist de tlla i una imatge gòtica de la Verge.

9 gener, 2015 0

Sant Pèir d’Escunhau

Tipus: Església
Segles: XI-XII, XV, XVII
Estil arquitectònic: Romànic – Gòtic
Població: Escunhau
Municipi: Vielha e Mijaran

Sobretot, trobem els atractius de l‘església de Sant Pèir en els testimonis arquitectònics i escultòrics que li queden del passat romànic: l’estructura de la nau, la portalada i la pica baptismal.
De l’estructura romànica de la nau només es conserva l’aparell de maçone-ria i la volta de mig punt.
La portalada de Sant Pèir d’Escunhau, l’element de més projecció artística junt amb la pica baptismal, s’estructura a partir de tres arcs en degradacíó i dues arquivoltes sostingudes per columnes. Al centre del timpà, hi ha esculpida la figura de Crist que, pels seus traços, s’identifica en els que perduren en els nàrtexs de Sant Miquèu de Vielha i Sant Martin de Gausac. La resta de la portalada és decorada amb diferents elements escultòrics com poden ser els capitells, amb representacions antropomòrfiques; l’escacat, un recurs decoratiu molt recurrent a les esglésies araneses; i una llinda que corona el cos arquitectònic de la portalada, composta per un monograma de Crist flanquejat per dues estrelles de vuit puntes encerclades.
La pica baptismal mostra esculpit un llenguatge iconogràfic que la vincula amb les piques baptismals de Gausac i, fins i tot, de Casau. Es tracta d’una ornamentació que alterna els motius vegetals i geomètrics amb representacions figuratives d’una marcada simbologia; el seu traçat és acusadament lineal i en podríem datar l’execució en el transcurs dels segles XII i XIII. Dintre del període gòtic, n’advertim la influència en l’estructura interior de l’església sustentada sobre nervadures i voltes de creuaria, així com a la finestra exterior oberta a l’encapçalament del mur de migdia.
Entre els segles XVII i XVIII s’adossa a l’església la torre campanar actual.

9 gener, 2015 0

Mair de Diu deth Rosèr de Es Bòrdes

Tipus: Església
Segles: XIX
Estil arquitectònic: Popular
Població: Es Bòrdes
Municipi: Es Bòrdes

L’església parroquial data de 1806 i va ser construïda sobre una altra de més petita anterior.

A la porta de migdia hi ha una llosa d’un antic sarcòfag del segle XV que pertanyia al Castell Lleó. Sobre l’església s’aixeca una campanar de torre quadrada.

És d’una sola nau, volta d’aresta i presbiteri de 3 arcs de mig punt, amb pilars de base circular a l’interior.

9 gener, 2015 0

Sant Andrèu de Casau

Tipus: Església
Segles: XII, XV, XVII
Estil arquitectònic: Romànic – Barroc
Població: Casau
Municipi: Vielha e Mijaran

L’església de Sant Andrèu de Casau és un exemplar arquitectònic que posa de manifest una de les característiques pròpies del patrimoni eclesiàstic aranès: la simultaneïtat de diferents estils artístics en un mateix edifici. La pica baptismal representa un magnífic exemplar d’iconografia romànica amb un contingut figuratiu i simbòlic acusat; a la superfície exterior del vas hi ha narrat el discurs cristià que, entre altres, es val de la simbologia dels peixos per parlar-nos de la regeneració i la immortalitat de l’ànima a través del sagrament del baptisme.
Un altre component d’origen romànic de l’església de Sant Andrèu és el Crist esculpit que trobem encastat a la part superior de la portalada d’entrada.
I, del llegat romànic de l’església de Casau, acabarem destacant en un lloc de privilegi l’escultura en talla de fusta representant la Verge Maria amb el Nen a la falda; gràcies a una recent restauració de la peça se n’ha pogut recuperar ín-tegrament la policromia original.
La resta de l’edifici religiós incorpora elements de diferents procedències històriques; hi trobem la portalada d’accés de configuració gòtica (segle XVI); la torre del campanar, erigida –com la major part dels campanars aranesos– durant el segle XVIII; i, sobretot, una magnífica col·lecció escultòrica que inclou exem-plars esplèndids d’imatgeria religiosa dels segles XVII i XVIII

9 gener, 2015 0

Sant Tomàs de Casarilh

Tipus: Església
Segles: XII, XVII
Estil arquitectònic: Romànic – Popular
Població: Casarilh
Municipi: Vielha e Mijaran

L’església de Sant Tomàs té una sola nau, petita i coberta amb volta de fusta, molt reformada però amb el primitiu absis romànic semicircular.

Hi ha una pica baptismal renaixentista sostinguda per un pedestal romànic, un notable Crist romànic dels segles XII-XVIII.

Prop del portal del campanar hi ha encastada una interessant làpida sepulcral d’època paleocristiana de marbre blanc amb un bell monograma de Crist.

D’aquesta parròquia se’n conserva una part al Musèu dera Val d’Aran

9 gener, 2015 0

Era Mair de Diu dera Purificacion

Tipus: Església
Segles: XII
Estil arquitectònic: Romànic
Població: Bossòst
Municipi: Bossòst

La vila de Bossòst, una població de les més dinàmiques i coloristes del Baish Aran, acull un magnífic exemplar d’arquitectura romànica aranesa com és l’església d’Era Mair de Diu dera Purificacion. La trobarem próxima al gran boulevard que travessa la població, enfilada en direcció cap al barri antic del Cap dera Vila.
El primer que sorpren de la seva magnífica arquitectura és la seva unitat estilística que la converteix en un fidedigne document visual de l’arquitectura romànica desenvolupada en el transcurs del segle XII. Es així que Era Mair de Diu dera Purificacion esdevé un compendi dels principals atributs de la rpoducció artística del Romànic, amb la seva planta basilical composada per tres naus construïdes en volta de canó i sostingudes sobre pilars circulars; el seu capçament amb tres absis profusament decorats amb elements escultòrics de procedència lombarda; la seva torre campanar adosada a l’extrem de nordest configurat a partir de lesenes, finestres d’esqueixada i geminades i arcuacions lombardes, i, les seves dues portades amb timpà cada una d’elles d’una gran riquesa iconogràfica i estructurades a partir d’una successió d’arcs en degradació.
Si ens endinsem a l’interior de l’església constatarem el disseny estructural de l’arquitectura romànica d’Era Mair de Diu dera Purificacion, amb les quatre arcades que separen les naus i els pilars circulars que les soporten, tots ells fets de pedra treballada i escairada, i coronats per impostes llises. Un detall que no ens ha de passar desapercebut és el testimoni d’un fragment de pintura mural ubicat a l’absis central, on s’intueix la representació de l’escena de l’Epifania; la datació d’aquestes pintures es situa entre les darreries del segle XIII i inicis del XIV.

9 gener, 2015 0

Sant Estèue de Betren

Tipus: Església
Segles: XIII, XIV
Estil arquitectònic: Romànic – Gòtic
Població: Betren
Municipi: Vielha e Mijaran

Les primeres referències històriques de l’església de Sant Estèue de Betrén daten del segle XIV, just en els preludis de l’art gòtic, com ho demostra la convivència dels estils romànic i gòtic en la configuració arquitectònica i escultòrica del temple. L’espai absidal i la portalada de Sant Estèue són els dos àmbits on més s’evidencia aquesta transició del discurs romànic cap al gòtic. La capçalera de l’església es configura a partir de tres absis poligonals, de cinc cares el central i de tres els laterals, en les quals es troben les respectives finestres que van alternant els arcs de mig punt amb els ogivals; per damunt de l‘absis central s’obre una finestra de clara vocació gòtica que es manté flanquejada, en canvi, per dues finestres espitlleres de tradició romànica.
La portalada d’accés, un dels referents artístics de l’església, sobre al mur del nord i, al seu moment, va representar una nova concepció de portalada; estilísticament, suposa un avenç del llenguatge narratiu i naturalista de l’escultura gòtica; tant és així que, als arcs en degradació de la portalada, podem «llegir» l’episodi bíblic del Judici Final amb la representació dels condemnats contrapo-sats als escollits; presideix l’escena, al capdamunt, la Verge amb el Nen a la falda.
A la part superior del mur de ponent, hi ha un campanar d’espadanya de dos pisos; a l’interior de l’església es conserva una pica d’aigua beneita que podríem datar a l’entorn dels segles XVI-XVII i que és sostinguda per una columna de base romànica.

9 gener, 2015 0

Sant Pèir de Betlan

Tipus: Església
Segles: XII,XVII, XVIII
Estil arquitectònic: Romànic – Barroc
Població: Betlan
Municipi: Vielha e Mijaran

L’església de Sant Pèir de Betlan disposa d’una sola nau de volta de canó, rematada a llevant per un gran absis i flanquejada a ponent per una torre campanar. La recent restauració de l’edifici n’ha possibilitat la lectura històrica a través de la seqüència constructiva, desenvolupada principalment en dos períodes: segles XII i XIII (planta, murs perifèrics, absis, pica baptismal, Verge de les Neus) i segles XVI i XVIII (capelles, pintures murals, talles religioses, campanar).
Els orígens romànics de l’església de Sant Pèir es poden observar també en la decoració exterior de l’absis, en la configuració en planta de l’edifici i, so-bretot, en la pica baptismal del segle XIII; en la producció escultòrica cal destacar la talla religiosa dedicada a la Verge de les Neus.
En la fase compresa entre els segles XVI i XVIII, l’església experimenta grans transformacions que s’evidencien en el realçament de la nau, la conse-güent incorporació dels arcs torals i la construcció de les capelles laterals; la da-tació de les pintures murals se situa entre els segles XVI i XVII. Per últim, desta-car les tres talles religioses d’execució barroca, que pertanyen al segle XVIII.

9 gener, 2015 0