L’església és de construcció romànica, del segle XII, encara que en resten pocs vestigis.
És de planta rectangular amb una sola nau amb volta de mig punt amb naus laterals afegides en el segle XVI, de tres trams amb arcs formers i torals. Conserva una creu processional. El campanar és una torre quadrada amb coberta punxeguda de pissarra.
Aquesta església dedicada a Sant Ròc és molt popular a la Vall. És d’origen romànic i molt petita.
El campanar de la parròquia és de torre quadrada amb una cobertura punxeguda de pissarra.
Té una nau dividida en tres trams per arcs torals que sotenen una volta apuntada. En el segle XIV se li afegiren 2 capelles laterals i per aquest motiu va prendre forma de creu grega.
Conserva una pila baptismal i una per l’aigua beneita romàniques, així com algunes escultures del segle XVII policromades.
L’església parroquial és dedicada a Sant Pèir ad Víncula. És un edifici de construcció moderna, de començament del segle XVIII.
La dovella porta renaixentista, un dels elements a destacar, duu la data de 1709.
Té una nau coberta amb volta de canó i presbiteri quadrat. A l’esquerra de la porta d’entrada hi ha encastat el fragment d’una estela cinnerària romana amb marbre, amb tres busts sota arcades.
La parròquia de Sant Feliu és de línies primitives romàniques amb diverses reformes i eixamplament en el 1524.
La porta de ponent està formada per tres arquivoltes en degradació, emmarcades a l’exterior per un guardapols amb motllura escacada. El campanar, exmpt, és de torre de base quadrada i coberta piramidal.
Té una nau que havia tingut volta de canó, amb dues capelles per banda, es conserven els arcs formers. L’ara de l’altar és un antic bloc de pedra decorat preromànica i en una capella del presbiteri es venera una imatge renaixentista de la Mare de Déu.
Ermita dels S. XI-XVII, d’estils romànic lombardo i renaixement, situada al peu de la pista que uneix Vilamòs amb la vall de Varradòs.
Aquest santuari dels pobles d’Arròs i Vila es troba situat en un encantador paratge situat sobre la bella vall de Varradòs. L’edifici inicial romànic, d’una única nau, coberta amb volta de canó i rematada a llevant per un absis semicircular amb arcuaciones lombardas i fris de dents de serra, va anar posteriorment ampliat perllongant-se la nau cap a ponent i construint-se algunes edificacions annexes.
Aquesta església va ser contruïda al segle XII i ha tingut moltes modificacions al llarg dels anys. En el segle XVI se li afegí un campanar de planta quadrada amb un segon cos octagonal que en un angle té encastada una estela romana de marbre.
La nau és rectangular amb tres trams separats per pilars i arcs torals de mig punt i amb volta de canó.
Conserva una pila baptismal i una creu processional d’estil gòtic que és un dels millors exemplars de la vall.
És una construcció gòtica de transició del segle XIV, amb reformes posteriors.
El campanar és de torre octagonal amb coberta quasi plana, únic exemplar a tota la Vall d’Aran.
Té una sola nau i volta d’aresta amb quatre capelles laterals afegides posteriorment que desfiguren l’antiga obra.
Conserva una pila baptismal romànica del segle XII i una creu processional gòtica d’argent.
Aquesta església és d’origen romànic molt desfigurada per les reformes.
El campanar, del segle XVII, és de planta quadrada a l’oest i octagonal la part superior. En un dels murs laterals hi ha una inscripció “Turris svpra montem sa indissolvbili bitvmine fut data vallo”.
Té una sola nau i capelles laterals, la volta és de mig punt i el presbitero està emmarcat per un arc de mig punt i volta d’aresta.
A l’interior de l’església hi ha algunes talles policromades i una creu processional d’argent.
L’església de Sant Fabian és romànica i bastant petita. Construïda al segle XI, és una de les més antigues de la vall.
Té una sola nau, abans coberta amb volta de canó i modernament amb un empostissat de fusta.
Conserva moltes característiques del romànic inicial. Els absis tenen decoració llobarda i al mur occidental hi ha encastada una estela romana amb tres busts humans en relleu.
L’església de Santa Maria d’Arties representa un dels estendards de l’arquitectura romànica aranesa. L’edifici és de planta basilical de tres naus, encapçalades originàriament per tres absis dels quals avui només es conserven els laterals. La nau central és de volta de canó que, a causa de patologies estructurals, aquesta volta sofria un procés d’obertura que encara s’evidencia en els desploms de les pilastres; la intervenció que s’hi féu l’any 1999 ha solucionat aquestes disfuncions.
Conserva dues portalades d’accés: una al mur de migdia i una altra mirant al nord. La portalada que s’obre a la façana nord, exempta del timpà, presenta sis arcs de mig punt adovellats en degradació, amb motius decoratius com l’escacat i els botons semiesfèrics. La porta que mira al sud, que comunica amb el cementiri, és configurada a partir de tres arcs de mig punt en degradació.
A l’extrem de ponent hi ha un campanar de cinc pisos amb coberta piramidal; estilísticament, la seva adscripció alterna els àmbits romànic i gòtic, cosa que fa pensar en els segle XIII i XIV com a possible època d’execució.
El senyal de l’època gòtica a Santa Maria d’Arties va quedar magistralment exposat a les pintures murals del sostre del presbiteri i en l’execució d’un retaule recentment restaurat pel Servei de Conservació de Béns Mobles de Sant Cugat. El retaule, originari del segle XV, representa diferents escenes bíbliques de la Verge Maria i és una obra mestra de la pintura gòtica.
