Al poble d’Arties comença la vall de Valarties. Els seus verds prats contrasten amb els boscos de coníferes i l’imposant Tuc de Montardo. L’itinerari és un inici al senderisme d’alta muntanya entre escarpats cims, canchales i llacs. És part del camí de pujada al Montardo. Se elternan els boscos d’avet i pi negre esquitxat d’algun serval de caçadors o sauco vermell. També destaquen plantes com el rododèndron, que es vesteix de flors roses a l’inici de l’estiu, i el nabiu i els gerds com a fruit preferit de molts animals. Al bosc abunda la fauna com el senglar, el cabirol, el guillot i la marta. Fora d’aquest i a més altitud el més abundant és l’isard, competint amb les marmotes i, en menor nombre, els inquiets erminis.

Recorregut detallat:

S’inicia en Pontet de Rius, passada la cabana es gira a l’esquerra seguint les marques del G-211. S’ascendeix per un sender irregular però definit que serpenteja per un frondós bosc de pins i avets. Acabada la pujada hi ha una desviació. S’agafa a la dreta i segueix guanyant alçària però més progressivament. Es divisa la presa quan el bosc clareja i, finalment, s’arriba al Lac dera Restanca. El refugi de la Restanca és en l’altre costat de la presa. Darrere del refugi es troben les escarpades Agulhes deth Montardo. L’itinerari continua sense creuar la presa, el G-211 a la dreta remuntant un petit coll. El sender segueix la base del Tossal de Mar. Hi ha un descens d’un centenar de metres per arribar a una vall on es veu el punt de sortida. Es remunta un canchal encara seguint les marques de GR i es fa un flanqueig per les Raspes de Rius. Allà on el camí s’apropa més al riu es deixa el GR, per anar a la dreta a buscar el Barranc de Rius. Es passa el riu per sobre una llosa plana i es continua per un camí de vegades ben marcat, d’altres desdibuixat per l’herba o les flors, descendint la Val de Rius. Passada la Cabana de Rius les fites són més visibles portant finalment al punt de partida.

Recomanem:

Arribar fins a Lac de Mar o Lac deth Cap. deth Pòrt. Consultar els guardes del refugi abans de començar aquestes excursions.

Curiositats:

Les restes d’edificacions o túnels que es troben són de les obres iniciades en els anys 40 per concentrar l’aigua a la central hidroelèctrica de Valarties. Una obra d’espectaculars dimensions amb preses i 19 km de túnels i galeries que comuniquen els llacs de la conca de Valarties i les veïnes de Colomèrs i Saboredo. El rododèndron (rhododendron ferrugineum) produeix unes formes irregulars de color groguenc que es diuen “ganyes”. Són com a tumors provocats per insectes, fongs o bacteris. És la defensa de la planta a la presència de l’intrús per aïllar l’atac. L'”oli de marmota” són les ganyes de rododèndron macerades en oli d’oliva. És un eficaç antirreumático i antiinflamatori. L’isard és el mamífer més característic de la Val d’Aran. Viu en alçàries compreses entre 1000 i 3000 m A l’hivern descendeix fins al límit superior del bosc i a l’estiu puja a buscar les pastures més tendres i els gelaters de neu.

Des del pàrquing, ens dirigirem cap el centre de la població d’Arties trobant de seguida la torrassa i la capella de la Casa senyorial dels Portolà (S. XVII), un membre de la qual fou Gaspar de Portolà, descobridor i primer governador de Califòrnia, i avui seu del Parador d’Arties.
Travessant un primer pont sobre el riu Garona, ens endinsem a la plaça del poble. A la dreta destaca Çò de Paulet, un altre bell exemplar de l’arquitectura senyorial de l’època. Poc després de passar un segon pont aquest cop sobre el riu Valarties, s’entreveu una torre de la muralla que en altre temps rodejava l’església de Santa Maria d’Arties. L’església, edificada els segles XII i XIII constitueix una autèntica joia que mereix una visita. Al seu interior destaquem un retaule gòtic del S. XV dedicat a la Verge, i les pintures renanixentistes que decoren els seus murs, especialment l’impressionant Judici Final pintat a la bòveda.

Seguint a mà esquerra, deixarem el poble pel Camin Reiau per arribar en 20’ als Banys termals d’aigües sulfuroses de la població d’Arties; avui en desús, tot i que en projecte de recuperació. Poc després, a mà esquerra, veurem un antic forn de calç. El camí continua fins arribar davant del poble de Garòs, on creuarem el riu Garona per l’antic pont i immediatament creuarem amb precaució la C28 y pujarem un carrer en rampa que ens condueix a la Plaça de Garòs. Aquest punt és a la meitat del recorregut. Val la pena anar cap a l’esquerra per visitar l’església (Ruta “Escunhau-Casarilh-Garòs”) i una Necròpolis en fase d’excavació. Fins aquest punt, l’itinerari transcorre pel vessant nord essent ombrívol i amb abundant vegetació.

Un cop de retorn a la Plaça, continuem pel carrer de les escoles seguint les marques blanques/vermelles del recorregut, per deixar Garòs pel Carrer deth Solei. Als 10’ i a l’esquerra veurem una plantación de vinyes, cosa novedosa a la Val d’Aran. Passem pel creuament del camí que va cap a l’Ermita de Sant Jaume, es tarda 15’ en anar i tornar. El camí continua fins arribar a Arties per l’església de Sant Joan, d’estil gòtic, i avui sala d’exposicions temporals del Museu dera Val d’Aran, a poca distància del pàrquing.

El camí es pot fer en els dos sentits en ser circular i per tant escollirem el més convenient, depenent de l’hora i de la calor.

Recomanacions:

L’església de Santa Maria d’Arties que juntament a la seva bella arquitectura romànica ha sabut conservar una molt important col·lecció d’art d’estils diversos, que abarquen del S. XII al S. XVIII.