La vall del riu Unhòla des del poble de Bagergue es veu llarga i profunda, flanquejada a banda i banda per pales de fort pendent i canals d’allaus freqüents. A la Ribèra, l’ampla esplanada situada a continuació de Bagergue, hi conflueix el secundari barranc de Moredo. L’itinerari en raquetes que proposem remunta aquest barranc i segueix aproximadament l’itinerari de la pista d’estiu fins el Còth de Varradòs. Al llarg de l’excursió podrem contemplar àmplies vistes del conjunt de la vall de l’Unhòla, i a mesura que guanyem alçada, el Tuc de Maubèrme i cims adjacents esdevindran els protagonistes. L’itinerari no passa per terreny tècnic, però el desnivell i sobretot la distància, fan recomanable que hi dediquem una jornada sencera. També és aconsellable escollir un dia de bon temps per gaudir de les vistes i orientar-nos millor en un terreny en què trobarem poques referències en primer terme.

Quan la neu és present al fons de vall iniciarem la sortida des del mateix poble de Bagergue, o bé si la pista és neta ens estalviarem un tram pla més o menys llarg fins la Bòrda des de Peró. Des d’aquí, l’opció d’ascens cap al Plan de Moredo més segura per evitar exposar-nos als pendents allavosos de la Pala de Hèr, és pujar seguint el camí d’estiu per la solana i creuar el barranc de Moredo a la part més alta i menys encaixonada. Guanyem el coret de Moredo i atenyem la cabana que porta el mateix nom. Continuem fins el pla i d’aquí ja se’ns fa evident on queda situat el coll, en rumb nord-oest des d’on ens trobem. Podem estalviar les marrades que fa la pista d’estiu, remuntant pels pendents progressius, preferiblement buscant els lloms i evitant les comes amb petits barrancs, fins arribar al Còth de Varradòs. Si encara ens queden forces i temps i volem enlairar una mica més les vistes, opcionalment podem remuntar amb relativa facilitat els Malhs de Tartèra, al nord del coll, fins la cota 2.360 m. La tornada la farem seguint el mateix itinerari d’ascens.

Segurament l’ascensió amb esquís més popular de la Vall d’Aran, tant per la facilitat de l’accés i de la mateixa ascensió, com per la varietat i bellesa de paisatges pels que discorre. Tot i que l’itinerari comença des de l’aparcament d’Orri de l’estació d’esquí, aviat els remuntadors i les pistes queden oblidats en endinsar-nos pel bosc de pi negre i enfilar la vall penjada que mena cap al cim. Des d’allí es contempla una vista excel·lent de la part nord de la Val d’Aran i dels propers circs de Vacivèr i Clòt der Os.

Des de l’aparcament d’Orri, prenem la vall del Arriu Malo, entre el Cap de Vaquèira i el mateix Tuc de Vacivèr, per l’evident cometa de l’esquerra. Guanyem una zona més plana i sense bosc, i continuem buscant les clarianes entre els pins fins els següents replans. Abans que la vall s’obri, remuntem per una coma més marcada en direcció nord i cerquem novament el pas entre els pins, seguint amunt comes i canaletes. Superem els darrers pins i accedim a la vall penjada, que ens condueix cap al Vacivèr, amb la pala cimera a davant nostre. Pugem pel costat dret d’aquesta pala, buscant la carena i evitant la part central de la pala, fins el cim.

Podem fer el descens pel mateix itinerari de pujada, o bé podem optar descendir per la part central de la pala sud. Aquesta és una pala d’orientació sud, que ateny els 35º d’inclinació, i que només podem emprendre el descens en condicions de neu estable.

Als peus dels assolellats i elevats pobles de Vilamòs i Arres, s’alcen de forma singular i visibles des de molts indrets de la Vall d’Aran, la Montanha d’Uishèra i el Montlude. Sense haver d’assolir el fort desnivell, la distància i les dificultats tècniques que representa la seva ascensió, aquí proposem l’excursió en raquetes fins al Plan d’Uishèra, des d’on ja podrem contemplar d’una vista panoràmica espectacular de la vall de la Garona i tota la carena de muntanyes que delimiten la Vall d’Aran amb el vessant sud dels Pirineus. També és un balcó privilegiat al conjunt del Pic d’Aneto i Maladetes, i dels tres mils del Luchonès.

Des del poble d’Arres de Sos, normalment encara podrem pujar en cotxe per la pista inicialment asfaltada en direcció la Bassa d’Arres fins el revolt on hi ha el dipòsit del poble. Aquí iniciem l’excursió remuntant pels prats oberts de pendent suau en direcció nord fins trobar altre cop la pista que ja s’ha bifurcat. Nosaltres la prenem en direcció est, i ens endinsem al bosc de pi roig. Al cap de dos marrades fortes, a cota 1.725 m, trobem a damunt la pista, a mà esquerre, una clariana amb una cabana petita de pedra. Enfilem aquesta clariana 50 m amunt, en direcció nord-est, fins trobar un antic ròssec de fusta, força tancat pel seu abandó, que puja en diagonal (cota 1.775 m). La prenem i seguim en direcció sud-est, altre cop dins el bonic bosc de pi roig, tant solitari i on sovint, entre arbres, s’hi poden veure cabirols, cérvols i altres animals salvatges. Segons el gruix de neu, ens pot costar una mica no perdre aquest camí. De referència, hem d’anar a sortir al revolt ample a cota 1.875 m de la mateixa pista que abans hem deixat. Reprenem la pista altra vegada, i ja no la deixarem fins arribar al Plan d’Uishèra. En aquesta darrera part, el bosc s’anirà progressivament aclarint per anar-nos mostrant les desitjades vistes. Al Plan d’Uishèra hi trobarem la cabana de pastor que porta el mateix nom. Farem la tornada pel mateix itinerari d’ascens, o bé seguint la pista forestal.

L’ascensió a la visible i estètica piràmide de la Salana, per la seva situació geogràfica, ofereix des del seu cim unes vistes immillorables de la vall. L’itinerari parteix de la vall d’Aiguamòg, remunta la Coma de Montanèr entre avets i pins per després sortir a Prüedo, una superfície d’aplanament enlairada i sense bosc. Des del peu de la piràmide, cal enfilar l’aresta oest fins el mateix cim, que en bones condicions de neu, s’assoleix amb els esquís als peus. No es tracta d’una ascensió tècnicament difícil, però l’itinerari discorre per terreny exposat allaus que cal fer atenció. A més de l’itinerari que proposem aquí, la forma piramidal de la muntanya permet idear múltiples línies que fan la delícia dels amants del descens.

Des de l’aparcament de la Bòrda de Montadí, seguirem la mateixa pista en direcció els Banhs de Tredòs. Desprès del darrer revolt tancat, trobarem, a mà dreta, la coma de Montanèr. Remuntarem aquesta vall, variada i entretinguda. Cal fer atenció a les canals que s’obren pujant a l’esquerra, ja que en situacions de neu recent o neu humida poden donar lloc a allaus que arriben al fons de vall. La part superior de la coma, abans de sortir a Prüedo, en el punt on creuem la pista d’estiu, és un tram curt de fort pendent en que podem trobar acumulacions de neu inestables. Aquí és millor evitar aquest terreny i sortir de la coma cap a la dreta (oest) per arribar a Prüedo amb seguretat. Amb la piràmide de la Salana a davant nostre, continuem pels bonics plans i pendents suaus de Prüedo. Evitarem els pendents més forts que davallen de la cara nord del tuc i ens enfilem per la seva dreta a l’espatlla. Un cop a l’aresta orientada a l’oest (vers el Montardo), tracem fent zigues-zagues curtes, allunyant-nos-en el mínim possible, fins al cim.

Si tenim dubte de l’estabilitat de la neu, farem el descens seguint l’itinerari d’ascens. Una atractiva alternativa de descens, si la neu és estable a la part superior, és la cara est (terreny complex) de la piràmide. Quan el vessant perd pendent, a la zona plana del Corrau des Machos, podem continuar davallant per alguna de les canaletes cap als Banhs de Tredòs, o bé virar a l’esquerra per buscar altres canaletes que ens retornen a la Coma de Montanèr. Cal tenir present que totes aquestes canaletes són estretes i de fort pendent, és a dir, terreny trampa on una petita allau pot tenir conseqüències més greus. Si escollim continuar el descens en aquest tipus de terreny, cal que fem una bona gestió de l’activitat.

El Tuc de Ratèra és la muntanya més elevada del circ de Saboredo. El distingim des del refugi de Saboredo per la seva enlairada i elegant pala orientada a l’est i sud, que amb bones condicions, ofereix un descens llarg i sostingut. L’itinerari és curt i directe, ideal per realitzar des del refugi si disposem només d’unes hores abans de retornar a la vall o continuar la travessa. Les vistes des del cim són realment impressionants, amb els circs de Saboredo i Colomers mirant cap al nord, i les capçaleres de les valls del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici cap al sud. Aquí ressenyem l’ascensió des del Refugi de Saboredo. L’accés al refugi queda recollit en una fitxa a part .

Des del refugi de Saboredo, davallar uns metres al proper estanh deth Miei, continuar en direcció sud per terreny pla fins el Lac de Naut i a partir d’aquí iniciar la remuntada de successives paletes curtes entre zones més planes fins guanyar l’ample Port de Ratèra. Situats al peu de la gran pala, abans d’enfilar-nos-hi, és més segur flanquejar-la per sota per anar a buscar el seu llom sud, menys dret i que mira al Tuc de Bergús. Els darrers metres fins al cim són igualment obligats per terreny de forta inclinació. Des del Tuc, l’opció de descens més segura és per la ruta de pujada, d’orientació més al sud. Si estem segurs de que l’estabilitat de la neu no ha minvat al llarg del matí (la cara est porta més hores d’exposició al sol respecte la cara sud) i el nostre nivell d’esquí ens ho permet, podem optar per un descens més dret i directe decantant-nos cap al sud-est o est de la pala. Les línies de descens són múltiples ja que la pala és en general uniforme i no presenta cap ressalt ni altra trampa del terreny important.

El Pòrt de Ratèra és l’ampla collada que enllaça els circs de Colomèrs i Saboredo pel vessant nord, i la vall de Ratera que vessa a l’estany de Sant Maurici pel sud. L’ascensió des del refugi de Saboredo és una excursió força assequible i relativament curta, ideal si només disposem d’unes poques hores abans de retornar a la vall. L’itinerari que proposem és una volta circular que pot realitzar-se indistintament en els dos sentits. Aquí fem la descripció pujant pels petits estanys deth Miei i de Naut i baixant pels Lacs de Naut i Major de Saboredo. L’accés al refugi queda recollit en una fitxa a part .

Des del refugi de Saboredo, davallar uns metres al proper estanh deth Miei, continuar en direcció sud per terreny pla fins el Lac de Naut i a partir d’aquí iniciar la remuntada per successives paletes curtes entre zones més planes fins guanyar el Port de Ratèra. Els Tucs de Ratèra (a la nostra dreta, oest) i de Bergús (al davant, sud-oest) són els vigilants del Pòrt. Si ens apropem, com si volguéssim baixar-hi, a les cometes de Ratèra (sud), veurem el vigilant de l’estany de Sant Maurici, els Encantats. Retornem al Pòrt de Ratèra i per descendir prenem la valleta obaga i protegida per les agulles i pics que formen la Serra de Saboredo. Davallem en direcció nord-est fins el Lac de Naut de Saboredo, i des del seu extrem nord-oest, ens enfilem al llom evident que queda a la nostra esquerra. Aquest llom, ens eleva respecte el Lac Major, si el seguim en direcció nord, ens retorna amb seguretat i sense pèrdua altre cop al refugi.

El Tuc deth Pòrt de Vielha és una de les grans clàssiques amb esquís de la Val d’Aran. Indret de pas de persones, bestiar i mercaderies, i de fets carregats d’història, el Pòrt de Vielha ha estat al llarg dels segles i fins l’obertura del túnel, un dels passos més importants entre el vessant nord i el sud dels Pirineus Centrals. Punt on les aigües es divideixen cap a l’Atlàntic i el Mediterrani, les vistes en primer terme cap al Feixan, Molières, Aneto i Maladeta són privilegiades. Això sí, només ens plantejarem la seva ascensió a partir del moment en què el gruix de neu és suficient per tapar el substrat rocós característic, sobretot de la part alta de l’itinerari.

Des de l’aparcament de la boca N del túnel, quasi sempre amb esquís als peus, seguim la pista que planeja per l’obaga fins trobar el camí d’estiu cap al Pòrt de Vielha. Remuntem l’avetosa seguint el camí o bé per la tiradera més ampla que va fent ziga-zagues, fins sortir del bosc a la cabana deth Pontet. Continuem suau, pel marge dret del riu fins el Pontet i la creu de ferro vermella. Creuem el barranc i en lloc de seguir el camí d’estiu que puja damunt la morrena, continuem pel fons de vall, guanyant alçada paulatinament. Deixem el Lac de Fontfreda a la nostra esquerra i remuntem la canaleta fins que la vall torna a perdre pendent. Continuem pel centre de la coma ampla, amb el Port de Vielha visible al fons. Els darrers 75 metres fins el Pòrt són més pendents i sovint trobarem la neu ventada o dura. Des del Pòrt, si les condicions de temps i neu ens acompanyen, podem assolir amb relativa facilitat el Tuc deth Pòrt de Vielha (2.605 m) per la carena que ens queda a l’esquerra (est) sovint pelada pel vent. També podem optar pel proper Tuc de Montanèro (2.585 m), que ens queda a la dreta (oest) per la pala herbosa de pendent moderat. El descens més habitual és tornar al Pòrt i seguir la mateixa ruta de pujada. Alternativament, amb neu estable i bon nivell tècnic, podem plantejar-nos descendir per alguna de les canals que ens ofereixen aquests dos cims i que davallen directament a la coma del Port.