Arxius Blog

La Val d´Aran ha estat històricament una zona d’extracció de minerals. A començament del segle XX s’inicia l’explotació de mineral de zinc a  la zona d’Arres i Bossòst.

L’any 1912, la Mina Victòria ja estava en plena explotació, extraient-se al voltant de 80 tonelades de mineral brut diàries, i  es va posar en funcionament un rentador de minerals a Bossòst. A la mina treballaven entre 100 i 150 persones, repartides entre l´interior i l’exterior de les galeries.
A la Guerra Civil (1936-1939), es van aturar els treballs. Al 1949 es va reiniciar l’explotació prorrogant-se fins al 1953, quan la baixada de preus del zinc i la manca de mà d´obra van provocar el tancament definitiu de les mines.

Informació sobre l’itinerari:
Ruta a peu
Distància: 3 km
Duració: 2-3 hores
La visita guiada inclou l’entrada a les galeries.

Serveis:
Centre de visitants, visites guiades, zona de picnic.

INFORMACIÓ PER CONSULTAR HORARIS D’ESTIU

MUSÈU DERA VAL D’ARAN
Tel. 973 641815
info.museu@aran.org

A la Val d’Aran i al conjunt de les terres pirinenques, l’aprofitament del cabal del riu es va utilitzar durant molts segles per a moldre el gra, les serradores per a treballar la fusta i les fàbriques per filar la llana. Amb la restauració del molí de Salardú tenim l’oportunitat de veure en funcionament tot el mecanisme hidràulic que accionava l´engranatge original. Dins el molí, el visitant gaudirà amb tots el seus sentits del procés d’elaboració del blat de farina.

ADREÇA: Paratge dera Mòla (camí d’Aiguamoig) –  SALARDÚ

TARIFA: 1.5 €

INFORMACIO I RESERVES PER CONSULTAR HORARIS D’ESTIU
MUSÈU DERA VAL D’ARAN
Tel. 973 641815
info.museu@aran.org

La fàbrica de la llana de Vielha és un exemple representatiu de les petites indústries tèxtils desenvolupades, d’ençà de la segona meitat del segle XIX, als dos vessants dels Pirineus centrals.
La fàbrica va ser construïda a finals del segle XIX per Rafael Portolés Lafuste (1858-1936), veí de Vielha que havia après l’ofici a Miremont de Comenge (França), d’on procedia la família materna.
Per funcionar, la indústria aprofitava la força motriu de l’aigua del riu Nere.
Aquesta era conduïda per un canal exterior fins a una roda de fusta que es connectava a un llarg eix. Des de l’exterior, l’eix de fusta subjectava els engranatges de la maquinària i els transmetia la força de l’aigua.

L’elaboració de llana a la fàbrica va ser continuada per Jusèp Portolés Fontà (1904-1987). Fill i hereu de Rafael Portolés Lafuste, va viure exclusivament d’aquesta activitat.
En 1963, una altra riuada s’endugué el canal exterior de la fàbrica. A partir d’aleshores es va fer funcionar la maquinària amb electricitat. Però la producció va anar disminuint d’una manera progressiva, fins al tancament de la fàbrica als anys setanta.
Des de llavors, la fàbrica va resistir al pas del temps i a l’especulació urbanística gràcies a la tenacitat d’una persona lligada sentimentalment a la fàbrica, la Sra. Isabel Vidal, vídua de Jusèp Portolés Fontà.
L’any 1999, el Conselh Generau dera Val d’Aran decidí adquirir i restaurar aquest interessant conjunt patrimonial, amb l’objectiu de convertir-lo en un testimoni viu de la història contemporània de la Val d’Aran.

Els particulars de la vall portaven la llana neta i seca a la fàbrica. Els flocs es pesaven en una balança romana i s’acordaven el nombre de madeixes i el gruix dels fils desitjats.
La primera etapa del procés de transformació s’efectuava a la planta baixa de l’edifici. Hi intervenien tres màquines.
En primer lloc, el diable, estripava, obria i separava els flocs de llana.
En segon lloc, la carda obridora transformava els flocs de llana oberts pel diable en una mena de vel, també fet servir sovint per fer vànoves i matalassos.
Finalment, la carda metxera preparava la llana destinada a fer fil, dividint el vel o napa procedent de la carda obridora en unes metxes més fines, que s’enrotllaven en uns petits corronets o plegadors metàl.lics.

A les golfes de la fàbrica es completava el procés de filatura, amb la intervenció de tres altres màquines:
– Primer, la mule-jenny, estirava i retorçava el fil. I després d’una pausa, l’enrotllava en el fus. La màquina era accionada per una sola persona, la qual havia d’observar-ne atentament el funcionament ja que, per evitar malmetre tot el procés, calia aturar-la de seguida si algun fil es trencava.
– El torcedor servia per retòrcer el fil i enrotllar-lo en una bovina, con o fus, segons la quantitat de fil i el gruix desitjats.
– La màquina de fer madeixes culminava tot el procés i tenia per objectiu la darrera torsió i la configuració de les madeixes. Per a aquesta acció s’utilitzava una barra de ferro, clavada en una de les bigues del sostre, que facilitava la feina de retorçar les madeixes.

Informació i reserves: MUSÈU DERA VAL D’ARAN Tel. 973 641815 E-mail: info.museu@aran.org

Er