El passeig és un recorregut curt però preciós que us descobrirà l’amagat poble de Pradet. Una cascada i el curs del riu Toran al costat de la carretera són un bon començament. El Tuc d’Emèr, que presideix la vall, mostra orgullosament els seus verds pendents verticals i amaga a la seva falda una gelera fins a ben entrat l’estiu. Protegeixen els seus vessants espessos boscos d’avet i faig, i és un lloc ideal per a les migracions del tímid ós que no entén de fronteres. El riu Toran a més és enigmàtic, ja que el curs de l’aigua apareix i desapareix, fent part del seu recorregut sota terra quan baixa el nivell de l’aigua.

Recorregut detallat:

S’inicia a l’aparcament al costat del refugi guardat, d’Era Honeria. Es continua a peu per la carretera fins a la primera corba i s’entra al camí que surt de la corba i que voreja el curs del riu. Aquest va pel bosc fins que es troba el riu que creuarem per les pedres. Continuem pujant suaument per l’altre vessant fins a un encreuament. Seguirem a l’esquerra entre ruïnes d’antigues ” bordes “. Malgrat que s’estreny, el sender està ben traçat. Flanqueja i ofereix una bona perspectiva sobre els prats i la vall. Creuarem algun torrent i arribarem a un abeurador i una fresquera de pedra. De seguida s’arriba a Eth Pradet, des d’in baixarem per la carretera que es bifurca i continuarem a l’esquerra fins a la carretera principal que ens portarà fins al punt de partida.

Recomanem:

La visita als pobles de Sant Joan de Toran, Porcingles i Canejan o un passeig fins a l’embassament d’Hons dera Coma.

Curiositats:

Prop del refugi d’Era Honeria hi havia una farga de ferro. Antany va ser una vall molt poblada: Canejan va arribar a tenir més de 500 habitants. L’hipèric ( hipericum maculatum) es troba en abundància per la vall. De flors grogues amb punts negres als seus pètals, és una de les plantes més conegudes i entre les seves múltiples virtuts en destaca l’extracció d’oli d’hipèric, molt utilitzat per a cops, ferides i torçades. També és conegut el seu ús en homeopatia i com a antidepressiu. L’ós bru ( ursus arctos), mamífer tímid i solitari, viu preferentment en boscos d’avet, faig i roure ja que els seus fruits juntament amb els gerds i els nabius constitueixen la base de la seva alimentació. Les ósses, a més, tenen la peculiaritat de poder ajornar el desenvolupament de l’òvul fecundat per a quan les condicions del medi els són més favorables.