Descobreix l’encant de Les i el seu castell a través d’un recorregut que et transportarà en el temps.
Cada punt del camí revela un capítol de la seva història. L’arqueologia de l’entorn i la documentació escrita posen de manifest el seu passat estratègic i singular dins de la Val d’Aran. Gaudeix d’una experiència cultural entre natura i història.
1. Espasa
Aquí trobaràs la recreació de l’espasa de ferro del segle XV que va aparèixer en les excavacions arqueològiques que es van fer al castell durant la dècada de 1990. Mesura una mica més d’un metre de llargada i es trobava dins una beina de fusta. Aquesta quedà fusionada amb la fulla de ferro a causa, segurament, de l’incendi que provocà la desfeta de la fortalesa. També es van documentar diferents peces d’artilleria, com ara puntes de sageta, de ballesta i de llança, un canó d’avantcàrrega i projectils. L’armadura, però, no es va trobar. Aquesta és una aproximació basada en les armadures de cavaller de la mateixa època que l’espasa. L’espasa original s’exposa al Musèu dera Val d’Aran (Vielha).
2. Mapa
Aquest és un territori clau per a controlar la frontera entre la Corona d’Aragó i els comtats occitans —que, posteriorment, serien part del Regne de França. En aquest context, tant el poble de Les com el castell van desenvolupar un paper fonamental. Com a fet curiós, l’any 1265 el rei Jaume I el Conqueridor visità i pernoctà al castell de Les. El Senyor de Les, Auger de Berbadar, era conegut per simpatitzar amb els francesos. En aquella ocasió, el monarca va recordar a Auger a qui devia vassallatge. Li va demanar que tres homes proclamessin, des del castell, a qui era fidel i ordenà hissar la bandera reial al capdamunt de la torre. Malgrat que aquesta visita es convertí en un acte de submissió, el mateix Auger facilità l’accés a les tropes franceses que el 1283 envaïren Aran.
3. L’Haro
L’Haro és un tronc d’avet asclat, d’aproximadament 11-12 metres de llargada. Està plantat al bell mig de la plaça, fins que es crema la nit de Sant Joan (23 de juny). Una setmana després, per Sant Pere (29 de juny), durant la cerimònia de la Quilha deth Haro, se’n planta un de nou, que s’ha preparat prèviament durant la Shasclada (maig). La crema deth Haro a la Val d’Aran està documentada des del segle XVII, però, probablement, té un origen precristià, com a ritual relacionat amb la fertilitat durant el solstici d’estiu. La cultura, la vivència i la celebració al voltant de l’Haro esdevenen una manifestació popular molt important per a la gent del poble, que s’ha transmès de generació en generació com una tradició singular i plena d’identitat, i que segueix ben viva. El 2015 la UNESCO va inscriure les Festes del Foc del Solstici d’Estiu als Pirineus a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial.
Quin creieu que és l’origen del nom Haro?
a) Del llatí arum (‘anell’): fa referència a l’anell de compromís de les parelles que es casen i porten la corona de flors a l’Haro.
b) Del llatí pharos, que el va agafar del grec pharos (‘far’): fa referència a la llum de la flama del tronc encès.
c) Del llatí arare (‘llaurar’): fa referència al treball de la terra, afavorit per les cendres i el carbó del tronc cremat.
4. Flauta
Durant l’edat mitjana la música era un llegat cultural que es transmetia al ritme de cançons i estrofes curtes i senzilles, fàcils de recordar i repetir. Segons el context i els instruments, s’interpretaven moments de tristesa o solemnitat, així com d’alegria o amor. La música sacra, a les esglésies, i la música popular, a les festes majors, generaven vincles entre els membres de la comunitat. Eren moments compartits de germanor, de família i de tradició. La flauta era un instrument popular a Aran, Gascunya i Catalunya. Generalment, eren de fusta, motiu pel qual sovint no en queden testimonis. N’hi havia tant de tres forats com de sis, i s’acompanyaven amb instruments de percussió. La flauta és un instrument que continuen tocant la majoria de grups aranesos de música popular i folklòrica.
5. Joc de taula
De tots els objectes i materials que es van documentar a les excavacions arqueològiques, un dels més curiosos és un petit dau de 2 × 2 centímetres, tallat en os. No sabem exactament a quin joc es jugava amb aquest dau, però sabem que les persones que vivien al castell hi passaven moltes hores, especialment a l’hivern; per això, els jocs de taula segurament eren un bon element d’entreteniment. Aquest és un altre joc de taula famós: el tres en ratlla. T’animes a fer una partida?
6. El Galin
El galin és una mesura originària d’Aran en forma de piràmide quadrangular troncada i amb una capacitat lleugerament variable d’uns 10,5 litres. La mesura de gra, normalment blat, constituïa l’únic impost que cada casa aranesa havia de pagar al rei un cop l’any.
7. Escut de Les
La morfologia de l’escut de Les segueix els patrons tradicionals dels escuts de la Corona d’Aragó. La corona reial al capdamunt, com a símbol de fidelitat al rei i a la Corona, és un element que apareix a tots els escuts d’Aran. Més avall hi ha un dels elements més distintius: la corona del baró. El senyoriu i, posteriorment, la baronia van constituir els únics sistemes senyorials diferents de la resta de la vall, que estava sota domini reial. La clau està disposada en sentit invers a la que trobem a l’escut d’Aran. Segons les fonts locals, és una al·lusió al paper dels senyors i barons de Les que, en moltes ocasions al llarg de la història, van obrir les portes als francesos en contra dels interessos de la Corona i, moltes vegades, en contra de la pròpia voluntat dels veïns del poble. Al centre, la torre de l’homenatge del castell, custodiada per dos lleons, que podrien fer referència al Castèth Leon (Es Bòrdes). L’escut de Les transmet de manera clara la singularitat i la història del poble.
8. Canó i projectils
A l’interior del castell es va trobar un petit canó de bronze, juntament amb projectils de pedra i ferro, d’entre 2,5 i 4 centímetres. Mesura 33 centímetres de llargada i 10 centímetres de diàmetre al punt màxim, i pesa uns 12 quilos. La peça que teniu aquí davant és una representació a escala de l’original. Les dimensions del canó permetien desplaçar-lo de pressa i d’una manera relativament fàcil per un terreny de morfologia irregular i amb pendent. Per tipologia, sabem que estava muntat en una estructura de fusta anomenada curenya. El canó i els projectils originals s’exposen al Musèu dera Val d’Aran (Vielha).