Aigües Tòrtes de Colomèrs

18

Banhs de Tredòs | Cascada d’Aigües Tòrtes | Mirador | Banhs de Tredòs | Pònt dera Montanheta | Crotze de Colomèrs

Dades tècniques

Dificultat: Fàcil

Tipus: Senderisme

Longitud: 7,8 km

Temps: 3h

Desnivell: 200m

Descripció

La millor frase que defineix aquest racó d’Aran sés “precioses vistes a qualsevol època de l’any”. Des de l’aproximació per la Val d’Aiguamòg com n’és de polifacètic: pastures, prats, boscos, rius i altius cims com a preàmbul de la major conca lacustre dels Pirineus: el Circ de Colomèrs. L’itinerari proposat és un amè passeig que permet descobrir una part d’aquesta vall, zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. S’endinsa el bosc seguint el riu fins una cascada. Per un sender cuidat i entretingut s’arriba al mirador on es veu la panoràmica dels cims i el Gran Tuc de Colomèrs (2.933 m) i cap a baix l’aiguamoll i el riu de la zona protegida d’Aigües Tòrtes de Colomèrs. La volta de tornada es realitza entre bordes, prats de pastura i bestiar.

Recorregut detallat:

El recorregut comença al final de l’aparcament al costat dels Banhs de Tredòs. Un indicador ens assenyala el Camin dera Montanheta. Planejant al costat del riu i d’una vegetació floral variada arribem a una bonica cascada. Pugem fins a la Cabana d’Aigües Tòrtes al costat de la pista i un indicador desvia el caminant per seguir pel sender traçat al costat del curs del riu. Remuntem entre el bosc de pins i avets, primer fins un pont de troncs i posteriorment fins un mirador que se surt una mica del camí. Rere petites pujades i baixades sortim del bosc i agafem la pista a l’esquerra que porta al Pònt dera Montanheta i a l’àrea de picnic. Seguim per la pista que còmodament torna al punt d’inici.

Recomanem:

Una visita al Balneari dels Banhs de Tredòs i un bany a la seva piscina d’aigües termals.

Curiositats:

Amb la retirada dels gels al final de l’última era glacial, a les conques es van formar llacs que es van anar omplint de sediments fins a convertir-se en plans on els rius han anat solcant un traçat de formes sinuoses, raó per la qual rep el nom d'”aigües tòrtes”. El cabirol és un mamífer de la família dels cérvols que viu al bosc i d’on surt poques vegades. El mascle té banyes petites de tres puntes que muden cada any. La femella és l’única en la seva espècie amb implantació diferida: després de l’aparellament té l’òvul fecundat i no es desenvolupa fins que les condicions externes li són propícies. La milfulles (achillea millefolium), creix en prats, pastures i marges dels camins. És coneguda des dels romans: els soldats sempre la portaven al sarró pel seu poder cicatrizant. En infusions, també s’ha utilitzat per tractar úlceres i gastritis.