Bassa d'Oles

13

Bassa d’Oles | Bòrda dera Vila | Soquèro | Bassa d’Oles

Dades tècniques

Dificultat: Fàcil

Tipus: Senderisme

Longitud: 2,3 km

Temps: 50′

Desnivell: 75m

Descripción

La Bassa d’Oles és un racó de gran bellesa a poca distància de Vielha. És un lloc ideal per passar el dia en família, que farà les delícies de petits i grans. L’itinerari proposat és una tornada pels voltants del llac, envoltat d’un bosc d’avet i pi vermell. També hi abunden el ginebrer i el nabiu. Hi acostuma a haver força fauna i és fàcil descobrir els seus rastres. No és estrany veure algun cabirol si es matina. La pista d’accés passa pel cèlebre Bòsc de Varicauba. Aquesta pista també porta fins a l’Artiga de Lin tot passant pel Pla Batalher i el Guardadèr de Betlan.

Recorregut detallat:

Des de l’aparcament de la Bassa d’Oles, se surt a l’esquerra del Refugi dera Piusa. Unes marques de PR, grogues i blanques, conviden a seguir una pista forestal amb dues pujades curtes però pronunciades. Es deixa a l’esquerra la ” Bòrda dera Vila”, abandonant les marques de PR a l’esmentada bifurcació. Es continua a mà dreta (hi ha una fita de pedres) i se segueixen les roderes de cotxe entre prats de pastura i un camp tancat de pedres. Es passa pel costat d’una cabana rehabilitada, a la dreta, molt ben situada, punt de referència per a la tornada. Es continua per les roderes fins a una altra cabana i un gran abeurador, entre prats de pastura, amb una preciosa panoràmica. Per tornar es desfà el camí fins a l’anterior cabana, tot deixant-la a mà dreta. Es travessen els prats fins a recuperar, camí avall, al davant d’una bassa d’aigua, unes altres roderes que s’aniran fent més evidents. Es passa al costat d’altres cabanes fins a entrar al bosc de pi vermell, on es defineix la pista que, tot envoltant el llac, arriba al punt d’inici.

Curiositats:

El pi vermell o silvestre (pinus silvestris) s’identifica a simple vista pel color ataronjat que adquireix la crosta i la disposició irregular de les branques a la copa. S’ubiquen en zones més baixes i assolellades que el pi negre. El cucut (cucus canorus) fàcilment reconegut pel seu cant, és un ocell ocupa que posa els seus ous als nius d’altres aus, habitualment menors, perquè aquestes els criïn. El ginebrer (juniperus comunis subesp. cançó de bressol) és una planta de full|fulla perenne molt resistent al fred que pot viure a més de 3000 m Forma arbusts rabassuts que no solen passar d’un metre d’alçària. S’adapta enmig i es protegeix cobert per la neu com si d’un iglú es tractés. Els faigs són molt apreciats per les aus i utilitzats com a condiment. El seu oli essencial dóna aroma a licors com la ginebra.