La Fageda de Carlac

3

Bausen | Ermita de Sant Roc | Bordes de Carlac | Coret de Pan | Bausen

Dades tècniques

Dificultat: Mitjà

Tipus: Senderisme

Longitud: 5,0 km

Temps: 2h

Desnivell: 275m

Descripció

Bausen és un poble encantador, amagat allà on el vessant de la muntanya de Vacanera se suavitza una mica i permet l’assentament d’un poblat amb prats i pastures al seu entorn. S’hi accedeix per una carretera local sinuosa que va guanyant altura sobre la Garona. El poble manté viva una història d’amor no molt llunyana.

El recorregut voreja el pendent de la muntanya per un camí ben traçat i després entra en un espectacular bosc de faigs on els petits esbossos de civilització -com un abeurador fet amb grans lloses, les “bordes”, dispersades per la muntanya o alguna passarel·la de fusta a tall de pont- no alteren el medi natural. Tornaràs a la llum i a les vistes panoràmiques sobre Bausen i el Baish Aran un cop hagis sobrepassat el Coret de Pan.

Recorregut detallat:

Des de l’aparcament a l’entrada del poble anem pel carrèr Sant Pere, on un indicador dirigeix el caminant pels carrers costeruts. Continuem per les marques de GR a la dreta, fins als afores del poble. Passem per l’Ermita de Sant Ròc i deixem les antenes a mà dreta. Planejant per un camí ben construït arribem al bosc que a mesura que s’avança és més espès, però el camí no desapareix. Passem per un abeurador. Passem de llarg l’entrada d’una “borda” i creuem un torrent per una passarel·la. Més endavant hi ha una bifurcació. Seguim el GR a l’esquerra, per on fa més pujada. Gairebé tot el desnivell es fa aquí. Arribem al punt més allunyat del recorregut. Després d’un petit descens tornem a creuar el mateix torrent sense pont. Planegem fis a sortir del bosc. Passem el Coret de Pan i continuem entre prats amb “bordes” disperses fins que es divisen les teulades i s’arriba al poble de Bausen.

Recomanem:

Apropar-se a l’abeurador cobert en direcció al Bòsc de Saplan o visitar el cementiri de Teresa.

Curiositats:

A inicis del s.XX, dos joves molt enamorats, van demanar permís al capellà per casar-se, però com tenien cert parentiu, no va voler donar-lo si no pagaven una “dispensa” que l’església exigia. Eren pobres i no podien pagar. Després d’una infinitat de súpliques, van optar per viure junts. El dia que Teresa va morir, amb només 33 anys, el capellà es va negar a enterrar-la al cementiri. Tot el poble es va unir per construir als afores de Bausen un cementiri civil per a Teresa en un racó solitari i tranquil.

Les cornelles piquigualdas, de plomatge totalment negre, bec groc i potes vermelles delecten l’espectador amb el seu vol, ja que aprofiten els corrents d’aire per fer atrevides acrobàcies. Fan els seus nius en esquerdes per sobre dels 1800 m. Com que són molt sociables i també a causa del fred, descendeixen sovint a les cotes baixes de la vall.