Saut deth Pish

10

Plan des Artiguetes | Saut deth Pish | Barranc de Siesso | Refugi | Plan des Artiguetes 

Dades tècniques

Dificultat: Fàcil

Tipus: Senderisme

Longitud: 3 km

Temps: 1h 20′

Desnivell: 120m

Descripció

El trajecte per la Val de Varradòs es fa en companyia de l’aigua que corre per valls, barrancs i impressionants boscos de faig i avet. Hi ha indicis d’allaus que durant l’hivern tallen la carretera. A l’Artiga de Varradòs els prats fan d’amfiteatre del majestuós massís de la Maladeta i al pic més alt dels Pirineus, l’Aneto (3.404 m), i conviden a fer una parada per a contemplar-lo. Una cop arribats, el racó és d’una extraordinària bellesa: el llac, el bosc, el refugi i la cascada semblen sortits d’una pintura. El Saut deth Pish amb els seus 35 m de desnivell és un dels salts d’aigua més emblemàtics de la Val d’Aran. Es pot tornar per la pista asfaltada que passa per Arròs i Aubèrt i conèixer ambdós pobles.

Recorregut detallat:

L’itinerari comença a l’aparcament del Pla des Artiguetes. Després de creuar un pont de fusta s’accedeix a la cascada que està dotada d’agafadors. El recorregut continua entre la cascada i el refugi on comença un costerut sender que fa ziga-zagues. Per una desviació a l’esquerra els més agoserats podran accedir a l’inici de la cascada. El sender permet continuar gaudint de l’ascens pel llom del turó i entrar per l’esquerra (Barranc de Siesso) a un bosc d’avets i faigs fins a arribar de nou al refugi. Es travessa el desguàs del llac per les pedres per tal de creuar el bosc de faigs del vessant oposat i tornar per la pista forestal. D’aquesta manera s’afegeix sensació d’aventura a aquest recorregut curt, però interessant.

Curiositats:

L’aigua que mana del Saut deth Pish prové d’Er Embut, un clavegueró situat a la vall del riu Unhòla, a Liat. Per mitjà d’un procés càrstic l’aigua dissol la roca, circula a través de conductes i fissures subterrànies fins a sortir de nou a la superfície i prosseguir el seu curs. Als boscos d’avet i pi negre podem observar amplis canals que han estat deteriorats, generalment per allaus de neu i envaïts per arbres de fulla caduca.

El bedoll és una espècie pionera en aparèixer a les esmentades zones. El vent transporta les seves llavors lleugeres que creixen ràpidament. La seva crosta és blanquinosa i les seves fulles de forma triangular o de rombe, dentades i apuntades. De la seva crosta s’obté una brea que s’aplica a la pell en forma de pomada i les seves fulles tenen propietats diürètiques.

A l’estiu es distingeix el card blanc en prats i pastures. Sembla un card però és parent de l’api. El seu nom en català “panical blau” es refereix a la mostela i al color blau. Segons explica la llegenda, aquest mustèlid té el pretès costum de refregar-se amb la planta per protegir-se de les mossegades d’escurçó.