Aquest és un altre dels minúsculs i impactants poblets que esquitxen la Val d’Aran. Situat en pla a la dreta del Garona i envoltat de camps de cultiu i prats, les seves poques cases se situen al voltant d’una gran plaça tancada a ponent per la seva església parroquial dedicada a Sant Pèir (segle XI). Aquesta població que en documents mitjevals apareix sota els noms de Bella, Bela, Bellano y Betlano, és també coneguda per haver albergat al famós gegant Mandrónius que segons diu la llegenda va lluitar contra lrls romans que van envair la vall fins que en una d’aquestes batalles el van matar i fins i tot hi ha qui assegura que es va trobar a Garòs el seu esquelet de tres metres.