Arxius Blog

8 Es Bòrdes | Arrò | Arres de Jos | Arres de Sus | Vilamòs | Begós | Benós | Es Bòrdes

Dades tècniques

Dificultat: Difícil

Tipus: Senderisme

Longitud: 10,1 km

Temps: 4h

Desnivell: 580m

Descripció

El recorregut enllaça els set pobles del Terçon de Lairissa, ubicats en la Montanha d’Uishèra. Són els pobles més antics i menys poblats de la Val d’Aran. Amb cases i quadres rústiques que formen els “auviatges”. Teulades de pissarra anyenca amb tipícas “lucanas”, fonts, abeuradors i lavaderos…forman part de l’encant de les “les vaig veure. La vegetació és molt variada: el frondós bosc de roures a Artigaus; el d’avellaners, en és Manhaits, canals vorejades de cirerers o els boscos de pi silvestre i falgueres d’Uishèra. Ofereix panoràmiques de gran bellesa sobre la vall d’Artiga de Lin, el massís de la Maladeta i el Sarrat dera Entecada.

Recorregut detallat:

Se surt de la Plaça dera Glèisa de Es Bòrdes. Baixa pel Carrèr Artiga a la carretera i s’atalla el Pònt de Es Bòrdes. De front, després de creuar la N-230, es puja pel camí aixecat, a l’esquerra de les cases. De seguida hi ha un encreuament amb indicador. Pren a l’esquerra el PR-114, sender que flanqueja fins a la carretera d’accés a Arró. Es travessa el poble de front fins una placita. Passada aquesta es gira a l’esquerra pel Carrèr Sant Antoni i se segueix fins al final del poble on hi ha un altre indicador. En el pròxim encreuament, pren direcció|adreça Arres de Jos (G-211). En àmplies corbes s’arriba a l’encreuament d'”És Manhaits”. Se’n va a l’esquerra, direcció Arres de Jos. Es creua Arres de Jos deixant a l’esquena l’Ermita de Sant Fabián i sortint d’aquest pel Carrèr Sant Joan que, molt costerut, passa al costat de la Glèisa de Sant Joan i arriba a Arres de Sus. En la plaça Major, se segueix pel carrer principal direcció Vilamòs. En l’últimes cases, es gira a l’esquerra per seguir el GR que porta a Vilamòs. En el Carrèr Major un rètol indica el G-211 que cal seguir. Un primer encreuament s’agafa a l’esquerra cap a Begós i, el segon (fita de pedres), també. A Begós, es baixa pel carrer central fins a la Plaça Major, es continua pel Carrèr Santa Llucia i la carretera fins a trobar a la dreta el rètol de la senda que porta a Benós. Se segueix al Carrèr Sant Ròc, que voreja la part alta, i baixa fins a la Plaça Major, on surt el sender que s’uneix amb el primer encreuament que porta a Es Bòrdes.

Recomanem:

Una visita guieda a la Glèisa de Santa María de Vilamòs, l’Ecomusèu Joanchiquet, a l’abeurador i al forn de calç.

Curiositats:

Vilamòs va ser el primer poble fundat i reconegut al territori d’Aran. Va arribar a tenir més de 500 habitants. Es creu que l’Ermita de Sant Miquèu, a 1 km de Vilamòs, va ser la primera parròquia de la Val d’Aran, en les albors del S.X.

29 març, 2017 ocstudio 0

Ruta 7 estanhs de Colomèrs

19 Estanh dera Lòssa | Estanh Major | Estanh de Colomèrs | Estanh Mort | Estanh Garguilhs de Jos | Estanh de Cabidornats | Estanh Long

Track GPX

Dades tècniques

Dificultat: Difícil

Tipus: Senderisme

Longitud: 5,7 km

Temps: 5h

Desnivell: 360m

Descripció

El circ lacustre de Colomèrs és un massís de muntanyes disposades en cercle que empara a la seva falda una cinquantena de llacs “estanhs”. La lenta però eficaç erosió del gel de les època glacials ha deixat com llegat un paisatge incomparable. L’accés al refugi ja premia l’esforç. L’entorn és un paratge d’alta muntanya amb cims alts i escarpats que ronden els 3000 m d’altitud, com la Creu de Colomèrs, el Gran Tuc de Colomèrs i el Tuc de Ratera. Es proposa una ruta circular pels llacs més proximos a l’entrada del Circ de Colomèrs, enllaçant 7 llacs totalment diferents.

Recorregut detallat:

Des de la parada de taxis de la Montanheta, un rètol indica un sender que puja irregular fins un primer llac: l’Estanh dera Lòssa. Una vegada s’arriba al riu (rètol), sense creuar-lo, es pren el sender de la dreta cap al refugi de Colomèrs. Deixant a l’esquerra la presa se segueix pel sender més pròxim a l’Estanh Major de Colomèrs fins al refugi. S’envolta el llac per un tram una mica incòmode i es puja per un pas estret i relliscós quan plou. S’arriba a l’Estanh Mòrt i es voreja per l’esquerra. Després de pujar un petit canal, les marques grogues se separen de les roges. Se segueixen les grogues a l’esquerra, que porten a l’Estanh donis Garguilhs de Jos. S’envolta i es creua el desguàs. El sender puja, baixa, es travessa un altre torrent. A l’esquerra, sota d’un avenc queda una zona d’aigües embassades. Es baixa a una petita conca, i es remunta un petit coll que dóna accés a l’Estanh donis Cabidornats. Es voreja per l’esquerra i seguint les marques grogues s’arriba a l’Estanh Long. Es continua a l’esquerra fins i tot l’inici de l’Estanh Long i es gira després a l’esquerra pel GR que porta al coll o Còth de Clòto, on es divisa l’Estanh Còth de Baish. Passat el coll es descendeix fins que es bifurca i es continua pel sender de la dreta fins que conflueix amb el primer encreuament, al costat del riu. Es refà la part final del camí fins al punt d’inici.

Curiositats:

Els llacs glacials es van formar en retirar-se la neu de les grans capçaleres denominades “circ glacial”, deixant cubetes escavadas per l’erosió del gel i ocupades actualment pels llacs. Les pedres errants, en aquesta zona, són grans blocs de granit col·locats en llocs aïllats que van ser transportades per la glacera. La genciana ( genciana acaulis), de color blau violaci, és una planta que estén les seves arrels sota terra i d’una mateixa planta surten flors molt escampades, encara que la primera lenta 12 anys en brollar. Una altra planta pròpia d’aquests lares és l’acònit (aconitum napelus), una de les més tòxiques que es coneixen, mortal fins i tot en petites dosis. S’emprava com a calmant en cataplasmes per a la gota i el reuma.

29 març, 2017 ocstudio 0

Estanh Restanca

16 Pontet de Rius | Restanca | Raspes de Rius | Barranc de Rius | Pontet de Rius

Track GPX

Dades tècniques

Dificultat: Difícil

Tipus: Senderisme

Longitud: 5,5 km

Temps: 3h

Desnivell: 440m

Descripció

Al poble d’Arties comença la vall de Valarties. Els seus verds prats contrasten amb els boscos de coníferes i l’imposant Tuc de Montardo. L’itinerari és un inici al senderisme d’alta muntanya entre escarpats cims, canchales i llacs. És part del camí de pujada al Montardo. Se elternan els boscos d’avet i pi negre esquitxat d’algun serval de caçadors o sauco vermell. També destaquen plantes com el rododèndron, que es vesteix de flors roses a l’inici de l’estiu, i el nabiu i els gerds com a fruit preferit de molts animals. Al bosc abunda la fauna com el senglar, el cabirol, el guillot i la marta. Fora d’aquest i a més altitud el més abundant és l’isard, competint amb les marmotes i, en menor nombre, els inquiets erminis.

Recorregut detallat:

S’inicia en Pontet de Rius, passada la cabana es gira a l’esquerra seguint les marques del G-211. S’ascendeix per un sender irregular però definit que serpenteja per un frondós bosc de pins i avets. Acabada la pujada hi ha una desviació. S’agafa a la dreta i segueix guanyant alçària però més progressivament. Es divisa la presa quan el bosc clareja i, finalment, s’arriba al Lac dera Restanca. El refugi de la Restanca és en l’altre costat de la presa. Darrere del refugi es troben les escarpades Agulhes deth Montardo. L’itinerari continua sense creuar la presa, el G-211 a la dreta remuntant un petit coll. El sender segueix la base del Tossal de Mar. Hi ha un descens d’un centenar de metres per arribar a una vall on es veu el punt de sortida. Es remunta un canchal encara seguint les marques de GR i es fa un flanqueig per les Raspes de Rius. Allà on el camí s’apropa més al riu es deixa el GR, per anar a la dreta a buscar el Barranc de Rius. Es passa el riu per sobre una llosa plana i es continua per un camí de vegades ben marcat, d’altres desdibuixat per l’herba o les flors, descendint la Val de Rius. Passada la Cabana de Rius les fites són més visibles portant finalment al punt de partida.

Recomanem:

Arribar fins a Lac de Mar o Lac deth Cap. deth Pòrt. Consultar els guardes del refugi abans de començar aquestes excursions.

Curiositats:

Les restes d’edificacions o túnels que es troben són de les obres iniciades en els anys 40 per concentrar l’aigua a la central hidroelèctrica de Valarties. Una obra d’espectaculars dimensions amb preses i 19 km de túnels i galeries que comuniquen els llacs de la conca de Valarties i les veïnes de Colomèrs i Saboredo. El rododèndron (rhododendron ferrugineum) produeix unes formes irregulars de color groguenc que es diuen “ganyes”. Són com a tumors provocats per insectes, fongs o bacteris. És la defensa de la planta a la presència de l’intrús per aïllar l’atac. L'”oli de marmota” són les ganyes de rododèndron macerades en oli d’oliva. És un eficaç antirreumático i antiinflamatori. L’isard és el mamífer més característic de la Val d’Aran. Viu en alçàries compreses entre 1000 i 3000 m A l’hivern descendeix fins al límit superior del bosc i a l’estiu puja a buscar les pastures més tendres i els gelaters de neu.

29 març, 2017 ocstudio 0

Saubaga, un passeig pel Baish Aran

5 Bossòst | St.Joan Crisòstom | Carretera deth Portilhon | Bossòst

Track GPX

Dades tècniques

Dificultat: Difícil

Tipus: Senderisme

Longitud: 5,4 km

Temps: 2h 40′

Desnivell: 450m

Descripció

L’itinerari porta al caminant per antigues sengles i pistes a conèixer les proximitats de Bossòst, podent gaudir d’un bonic paisatge amb vegatción variada, típica del pis ontano; avellaners, roures, verns, aurons i de camí al Portilhon, boscos de hi hagi i avet blanc, amb excel·lents vistes del Tuc dera Entecada i el Tuc de Miedia i sobre Bossòst de la Sèrra deth Montlude.

Recorregut detallat:

Se surt del pati de la torre de la Glèisa de Sta. Maria de Bossòst i es puja pel carrer Sant Joan Crisòstom es travessa el poble, cap a a la muntanya per estrets carrers fins a arribar a la “capella de St. Joan Crisòstom”. Es continua fins una bifurcació amb indicador i es pren la direcció” Itinerari de Saubaga” al costat del barranc de Casteràs. Seguint costa a dalt, s’abandona la pista seguri de front per un sender poc evident entre el prat i el barranc, arribant poc després a una senda més definida. A la pròxima bifurcació se’n va a l’esquerra per un camí empedrat i un bosc d’avellaners. Se suavitza l’ascens en canviar de vessant i el camí s’eixampla. Després de diversos barrancs i bordes rehabilitades s’arriba a l’encreuament amb les pista forestal que ve del Portilhon. Pren la pista a l’esquerra i se segueixen els indicadors i el PR. Comença un descens suau fins a l’encreuament que indica ” Camin de Saubaga, Bossòst”. Es continua per l’esmentada senda que baixa aixecada per un talús ( atenció en primavera i tardor) i arriba a la carretera del Portilhon que s’abordarà per dues vegades. Es recupera la senda a mà esquerra seguint les marques de PR que porten, després de creuar el barranc de Samorera de nou el poble de Bossòst.

Recomanem:

En la població de Bossòst és obligat el passeig pels seus carrers agradables i acollidors i comerços. La visita a l’església romànica de Sta. Maria de Bossòst (s.XII) una de les més belles mostres de pur estil romànic aranès.

Curiositats:

Al voltant de Bossòst es poden trobar 6 ermites ( antigament 7). Segons la tradició, van ser construïdes per preservar la població de les epidèmies del còlera i la pesta. Creuant el riu Garona es troba l’antiguo ” bocart ” o safareig de mineral. El mineral en brut es transportava mitjançant un sistema telefèric per cable aeri, amb una caiguda de 610 m de desnivell i un recorregut de 2.200 m de distància, procedent de Mina Victòria.

29 març, 2017 ocstudio 0

Rere els Signes del Passat

4 Les | Bausen | Les

Track GPX

Dades tècniques

Dificultat: Mitjà

Tipus: Senderisme

Longitud: 8,3 km

Temps: 3h 20′

Desnivell: 310m

Descripció

L’itinerari passa per terres de pasturatge, entre murs i bordes, que apareixen a recòndits paratges i fan recordar la vida d’antany a la vall. El camí transcorre entre vells i frondosos boscos de vegetació molt variada. El ” Guardader de Vernet” sorprèn per l’excel·lent panoràmica sobre el Baish Aran i el seu “santet” albergat en un tronc, així com l’atractiu i refrescant riu al barranc de Bausen. El peculiar poble de Bausen, per on sembla que no transcorre el temps, mereix una visita i un descans. A la tornada gaudirem del passeig pels magnífics prats d’Era Llana de Les.

Recorregut detallat:

Des de la plaça de l’ajuntament de Les anirem cap a la N-230, i prendrem direcció a França, fins a trobar la pista asfaltada que surt a mà esquerra, abans de l’hostal. A l’encreuament, seguim a la dreta el G-211-2 direcció Bausen. Més endavant bifurcarem i continuarem a l’esquerra controlant les marques de GR per un camí empedrat que puja en ziga zaga entre murs, prats i bordes. Després de passar dues edificacions i un abeurador, continuarem per la pista que ascendeix a l’esquerra fins a un altre encreuament. Seguirem cap a la dreta direcció Bausen i en breu arribarem al “Guardader de Vernet”. Continuarem per un sender més estret que voreja la muntanya. Tornarem a entrar al bosc i arribarem al barranc de Bausen. Continuarem fins a l’encreuament i per la pista forestal a la dreta fins a Bausen. Des del carrer Sant Pere prendrem el carrer Santa Eulària, que surt a mà dreta, i després el camí que baixa per l’esquerra per sortir del nucli urbà. A la dreta queda la capella de Santa Anna. Baixarem pel camí vell que creua en dues ocasions la carretera d’accés a Bausen. En arribar a la N-230 travessarem i agafarem la carretera local. Un cop creuat el Garona, arribarem de tornada a Les pel G-211 que passa per l’Ermita de Sant Blai i els antics Banhs de Les.

Recomanem:

A Les la plaça deth Haro. Les Termes dera Baronia.

Curiositats:

A Les continua la tradició de la crema d’ETH HARO, un tronc obert amb falques, que es col·loca dret al mig de la plaça del mateix nom. Es planta per San Pere, es col·loca una corona de flors i a l’any següent, es crema a la ” Nit de Sant Joan” al mig d’una gran festa. Antigament les teulades es feien de palla. Una espessor de fins a 80 cm convertia la coberta en un bon aïllant tot l’any. A més de transpirar, afavoria la bona conservació de l’herba a l’interior, que podia durar 45 anys. Els “penalèrs” o esglaons orientats normalment a nord o a oest, tenien les funcions de protegir del vent i de la pluja i de permetre l’accés a la teulada per al seu manteniment i poder així apagar el foc. Els incendis van ser la causa principal del canvi dels materials als sostres de les cases a finals del s.XIX, que van passar de ser de palla a pissarra.

29 març, 2017 ocstudio 0

Camin des Paliàs

6 Bossòst | Camin des Plaiàs | Les | Bossòst

Track GPX

Dades tècniques

Dificultat: Mitjà

Tipus: Senderisme

Longitud: 7,8 km

Temps: 3h

Desnivell: 380m

Descripció

Aquest itinerari proposa una ruta entre els pobles de Bossòst i Les. A l’anada, per Eth Camin de Paliàs, per la zona de muntanya coneguda com Malh Blanc, amb vegetació variada, predominant els avellaners i bedolls i en canviar el vessant, més ombrívol, hi hagis. Destaquen les vistes cap a la Serra deth Montlude i la Montanha d’Uishèra. La tornada és per la vall, al costat del riu Garona, per un camí obert i còmode. La proximitat amb la frontera ha portat aquestes poblacions a tenir vincles històrics i comercials amb França, que encara perduren.

Recorregut detallat:

Des de la Plaça dera Glèisa de Bossòst se segueix el Carrer Major fins a l’Ermita de Sant Ròc. Es continua de front fins a trobar una marca groga. S’ascendeix per un camí empedrat, sec i assolellat. De pujada es troben diverses bifurcacions que s’agafen a l’esquerra (alguna convergeix). Es puja per una rampa empedrada amb barana de fusta i es passa una font. El camí s’estreny o s’eixampla pel traçat de nous acessos a “bordes”. Es creuen dos rierols. Creuat el segon s’arriba a una borda, a mà esquerra, que s’identifica per dues grans pedres col·locades en la pista d’entrada. Just darrere d’aquesta, es torna a agafar el sender que, poc evident, fa ziga-zagues i guanya ràpidament altura|alçària per un bosc d’avellaners. Es puja un últim tram de corbes i el sender continua flanquejant per bosc de hi hagis. Passades una velles quadres es descendeix creuant diversos rierols. Una “borda” envaïda de vegetació marca el límit del bosc. S’agafa la desviació a la dreta, s’arriba al Pònt de Serís, de ciment i travessant la pista ampla es baixa pel camí del centre per un aempinada rampa. S’entra a Les, pel Carrer Benqué. Es creua la N-230 de front i s’atravíesa el riu Garona. A mà dreta es voreja el riu passant per la residència de Les, un parc, i un càmping, per seguir per la marques vermelles i blanques del G-211 el ” Camin Reiau” que, recorrent la Garona, porta Bossòst.

Recomanem:

De camí a Bossòst pel ” Camin Reiau”, al costat de la central hidroelèctrica de Cledes, hi ha una piscifactoria de cria d’esturió i producció de caviar en la qual s’ofereixen visites guiades.

Curiositats:

En aranès el terme “broda” defineix les construccions de dins i fora del poble que a l’hivern s’utilitzaven com a paller i establa per als animals i a l’estiu, les de muntanya, com reguardo per viure quan el bestiar pasturava a la muntanya. L’arbre de l’avellaner, que es troba en la majoria d’itineraris, per la seva duresa i flexibilitat va ser àmpliament utilitzat en aquesta vall per confeccionar tot tipus de cistelleria.

29 març, 2017 ocstudio 0

Un passeig fluvial pels pobles de Castièro

14 Vielha | Escunhau-Casarilh | Vielha

Track GPX

Dades tècniques

Dificultat: Mitjà

Tipus: Senderisme

Longitud: 8 km

Temps: 2h 40′

Desnivell: 300m

Descripció

Aquest itinerari segueix part de la pista que puja a l’antiga estació d’esquí de la Tuca, i passa per un ombrívol bosc ric en freixes, aurons i roures, fins a Escunhau i Casarilh. Permet veure Vielha, ubicada en la confluencia dels rius Nere i Garona, des d’una àrea i bonica perspectiva. La tornada per la solana és un sender ben col·locat sobre un relleu rocós, entre prats de pastura i vegetació oberta, amb majuelos, aranyoners i rosers acompanyats de l’amanyac del riu.

Recorregut detallat:

Des de la Plaça dera Glèisa de Vielha es puja pel carrer Sarriulèra. Fora del poble, en l’encreuament de camins, pren el G-211-1 a l’esquerra, que ascendeix fins a les visibles antenes. Se segueix fins a l’encreuament i s’agafa a la dreta la pista forestal de la Tuca. De camí per la pista es troba la Costassa, un prat amb taules i una font que convida a parar i que refrescar-se. Es continua per aquesta fins una cruïlla que indica “Estanhot d’Escunhau”. Se segueix la desviació de l’esquerra del rètol per les marques de GR. S’arriba al poble d’Escunhau a l’altura de l’església romànica de Sant Pèir. Se segueix la dreta pel GR. En el pròxim encreuament es continua direcció Casarilh. S’entra el poble i es baixa tot dret creuant la carretera C-28 fins una bifurcació que s’agafa a l’esquerra per enllaçar amb el G-211. Un bonic pont ens permet creuar el riu Garona. El camí guanya alçària i per un espectacular flanqueig porta de tornada a Vielha, al costat del nou poliesportiu i Palai de Gèu. Se segueix el marge dret del riu Garona fins un pont de fusta. Es voreja l’Hospital i pel carrer Arnals s’arriba el punt de partida.

Curiositats:

La Plaça dera Glèisa de Vielha va ser el pati d’armes de l’antic Castèth de Vielha, construït cap a l’any 1345 com a fortalesa comuna dels cònsols de Vielha, Gausac i Casau. Va ser destruït durant la Guerra dels Segadors, l’any 1613. Abans d’arribar a Escunhau, al lloc conegut com Castièro que dóna nom al “terçon”, hi havia un altre castell, del qual encara queda alguna ruïna. L’heura, que es troba en abundància en aquests i altres boscos de la vall, s’enfila amb les seves arrels adherents pels troncs d’exemplars vells. En ser de fulla perenne, es mantenen verds tot l’any protegint curiosament tot tipus de caducifolis.

29 març, 2017 ocstudio 0

Mina Victòria

7 Arres de Sus | Bassa d’Arres | Mina Victòria | Bassa d’Arres | Arres de Sus

Track GPX

Dades tècniques

Dificultat: Mitjà

Tipus: Senderisme

Longitud: 5,1 km

Temps: 2h 15′

Desnivell: 360m

Descripció

L’itinerari permet mostrar al visitant les dures condicions de treball dels miners durant la primera meitat del S-XX. És un recorregut bucòlic entre prats, canals, costeruts boscos de pi negre i avet i espectaculars vistes. Com part del recorregut s’inspecciona l’entorn de la mina: el mirador, la casa del capatàs, els edificis on vivien els miners, la latrina o les restes del telefèric on transportaven el material. La sala de màquines és el punt d’inici de les visites guiades a l’estiu. El retorn es fa per un camí condicionat amb troncs i que recorre les boques de les galeries superiors que segueixen el filó principal. Per recompensar l’últim ascens: una parada o el picnic en ho ” Bassa d’Arres”, on un bon observador podrà distingir les cries de tritons de la dels capgrossos, abans de la tornada a Arres de Sus.

Recorregut detallat:

Des de la Plaça Major de Arres de Sus es puja per la rampa el Camin des Prats deixant a la dreta la Glèisa de Sant Joan. Es depassen les últimes cases i a la bifurcació s’agafa el camí de l’esquerra que travessa diverses vegades la pista forestal i la zona de pastures fins a unir-se a l’itinerari de la Mina Victòria que, ben senyalitzat, baixa progressivament fins a la zona de les explotacions, on la Sala de Màquines està habilitada com a centre de visitants. Després de conèixer la zona d’immobles, es continua pujant les diferents galeries i boques de la mina. Es creuen diversos barrancs i després d’un bosc d’espigats avets s’arriba a la Bassa d’Arres. Se segueix per la pista forestal de baixada fins a trobar el camí de pujada i tornar de nou fins i tot Arres de Sus.

Recomanem:

Una visita guiada a la Galeria Sacosta de la Mina Victòria. ( Aquesta visita guiada sólamente a l’estiu).

Curiositats:

A començaments del s.XX s’inicia l’explotació de zenc i plom (esfalerita i galena) a la zona d’Arres. L’any 1912 la Mina Victòria funcionava a ple rendiment, any en què es va posar en marxa el safareig o “bocard”, de Bossòst, on treballaven bàsicament dones i nens, en la dura tasca de separar el mineral útil de l’estèril. Anteriorment es feia una primer garbell al costat de la mina i es transportava en mules. Està mina fué la més important de la zona ja que per la seva situació podia funcionar tot l’any. El tritó del Pirineo(euproctus asper) és un amfibi, espècie endèmica dels Prineos. Mesura uns 16 cm amb dors color bru fosc i pell rugosa, i una franja ataronjada en la part ventral. Viu en les fredes aigües de muntanya. En època d’aparellament es passen hores immòbils enroscades a la seva parella. La digitalis (digitalis purpurea) és una planta molt atractiva, amb carrassos de flors rosa porprada, però és extremadament tòxica. En medicina s’utilitza en petites dosis, com a tònic cardíac en casos d’atac al cor (digitalina).

29 març, 2017 ocstudio 0

La Fageda de Carlac

3 Bausen | Ermita de Sant Roc | Bordes de Carlac | Coret de Pan | Bausen

Track GPX

Dades tècniques

Dificultat: Mitjà

Tipus: Senderisme

Longitud: 5,0 km

Temps: 2h

Desnivell: 275m

Descripció

Bausen és un poble encantador, amagat allà on el vessant de la muntanya de Vacanera se suavitza una mica i permet l’assentament d’un poblat amb prats i pastures al seu entorn. S’hi accedeix per una carretera local sinuosa que va guanyant altura sobre la Garona. El poble manté viva una història d’amor no molt llunyana.

El recorregut voreja el pendent de la muntanya per un camí ben traçat i després entra en un espectacular bosc de faigs on els petits esbossos de civilització -com un abeurador fet amb grans lloses, les “bordes”, dispersades per la muntanya o alguna passarel·la de fusta a tall de pont- no alteren el medi natural. Tornaràs a la llum i a les vistes panoràmiques sobre Bausen i el Baish Aran un cop hagis sobrepassat el Coret de Pan.

Recorregut detallat:

Des de l’aparcament a l’entrada del poble anem pel carrèr Sant Pere, on un indicador dirigeix el caminant pels carrers costeruts. Continuem per les marques de GR a la dreta, fins als afores del poble. Passem per l’Ermita de Sant Ròc i deixem les antenes a mà dreta. Planejant per un camí ben construït arribem al bosc que a mesura que s’avança és més espès, però el camí no desapareix. Passem per un abeurador. Passem de llarg l’entrada d’una “borda” i creuem un torrent per una passarel·la. Més endavant hi ha una bifurcació. Seguim el GR a l’esquerra, per on fa més pujada. Gairebé tot el desnivell es fa aquí. Arribem al punt més allunyat del recorregut. Després d’un petit descens tornem a creuar el mateix torrent sense pont. Planegem fis a sortir del bosc. Passem el Coret de Pan i continuem entre prats amb “bordes” disperses fins que es divisen les teulades i s’arriba al poble de Bausen.

Recomanem:

Apropar-se a l’abeurador cobert en direcció al Bòsc de Saplan o visitar el cementiri de Teresa.

Curiositats:

A inicis del s.XX, dos joves molt enamorats, van demanar permís al capellà per casar-se, però com tenien cert parentiu, no va voler donar-lo si no pagaven una “dispensa” que l’església exigia. Eren pobres i no podien pagar. Després d’una infinitat de súpliques, van optar per viure junts. El dia que Teresa va morir, amb només 33 anys, el capellà es va negar a enterrar-la al cementiri. Tot el poble es va unir per construir als afores de Bausen un cementiri civil per a Teresa en un racó solitari i tranquil.

Les cornelles piquigualdas, de plomatge totalment negre, bec groc i potes vermelles delecten l’espectador amb el seu vol, ja que aprofiten els corrents d’aire per fer atrevides acrobàcies. Fan els seus nius en esquerdes per sobre dels 1800 m. Com que són molt sociables i també a causa del fred, descendeixen sovint a les cotes baixes de la vall.

29 març, 2017 ocstudio 0

El barranc de Corilha

17 Unha | Barranc de Corilha | Gessa | Unha

Track GPX

Dades tècniques

Dificultat: Mitjà

Tipus: Senderisme

Longitud: 3,6 km

Temps: 1h 30′

Desnivell: 330m

Descripció

L’itinerari enllaça els pobles d’Unha i Gessa. Transcorre per un bosquet de roures, freixes, cirerers i avellaners, com a espècies més destacades i les zones de pastura properes als pobles, al vessant assolellat del Pui de Unha. Cim, que s’eleva 1000 m per sobre, i descendeix al costat del vistós riu que solca el Barranc de Corilha. Es veu una panoràmica fantàstica sobre la vall, les muntanyes, els pobles del “Terçon de Pujòlo” i el Massís de la Maladeta.

Recorregut detallat:

S’inicia a l’aparcament del centre d’Unha. Es puja pel Carrèr Major fins a arribar el Carrèr Sant Martin, al final del qual comença un camí que ascendeix ràpid. Després de guanyar gran part del desnivell, un flanqueig permet gaudir de la vista. Després d’un altre ascens en ziga-zaga se surt del bosc i s’ascendeix per prats de pastura seguint els pals amb marca groga. Passat un canchal de pedres s’arriba a un encreuament de camins, amb indicador. Se segueix direcció Gessa pel PR-112. La senda buscarà el barranc de Corilha i descendeix per ell fins a Gessa. Es continua pel Carrèr Riu fins a l’últim pont. Es puja pel carrer en direcció oposada al pont, que passa al costat de la Glèisa de Sant Pere i Casa Rosa. S’arriba a la rotonda, on un altre rètol indica la pista que porta de retorn a Unha, entrant pel Carrèr Major.

Recomanem:

A Unha, l’església romànica de Santa Eulària, Çò de Brastet i el molí de farina. A Gessa, Casa Rosa, una casa senyorial amb torre d’angle i finestres renaixentistes.

Curiositats:

Els “Terçons” són la divisió territorial interna de la Vall d’Aran. A Unha, Çò de Brastet, edifici senyorial del S. XVI, és una de les edificacions civils amb funció militar més representatives d’Aran. La dent de lleó (taraxacum) és una planta vivaç, de flors grogues, molt comuna als camins. Els seus fulls tendres es mengen en amanida i té propietats depuratives, diürètiques i tònic-digestives. És de gran interès apícola en tot el món, per la quantitat de nèctar i pol·len que produeix. El gaig, és una au de la família i mida d’un corb, fàcilment audible i visible pel seu vol ras entre arbres. Té un bonic plomatge, color bru, amb una taca blanca i ratlles blaves i negres a les ales que els identifiquen.

29 març, 2017 ocstudio 0