Ruta 7 estanhs de Colomèrs

19

Estanh dera Lòssa | Estanh Major | Estanh de Colomèrs | Estanh Mort | Estanh Garguilhs de Jos | Estanh de Cabidornats | Estanh Long

Dades tècniques

Dificultat: Difícil

Tipus: Senderisme

Longitud: 5,7 km

Temps: 5h

Desnivell: 360m

Descripció

El circ lacustre de Colomèrs és un massís de muntanyes disposades en cercle que empara a la seva falda una cinquantena de llacs “estanhs”. La lenta però eficaç erosió del gel de les època glacials ha deixat com llegat un paisatge incomparable. L’accés al refugi ja premia l’esforç. L’entorn és un paratge d’alta muntanya amb cims alts i escarpats que ronden els 3000 m d’altitud, com la Creu de Colomèrs, el Gran Tuc de Colomèrs i el Tuc de Ratera. Es proposa una ruta circular pels llacs més proximos a l’entrada del Circ de Colomèrs, enllaçant 7 llacs totalment diferents.

Recorregut detallat:

Des de la parada de taxis de la Montanheta, un rètol indica un sender que puja irregular fins un primer llac: l’Estanh dera Lòssa. Una vegada s’arriba al riu (rètol), sense creuar-lo, es pren el sender de la dreta cap al refugi de Colomèrs. Deixant a l’esquerra la presa se segueix pel sender més pròxim a l’Estanh Major de Colomèrs fins al refugi. S’envolta el llac per un tram una mica incòmode i es puja per un pas estret i relliscós quan plou. S’arriba a l’Estanh Mòrt i es voreja per l’esquerra. Després de pujar un petit canal, les marques grogues se separen de les roges. Se segueixen les grogues a l’esquerra, que porten a l’Estanh donis Garguilhs de Jos. S’envolta i es creua el desguàs. El sender puja, baixa, es travessa un altre torrent. A l’esquerra, sota d’un avenc queda una zona d’aigües embassades. Es baixa a una petita conca, i es remunta un petit coll que dóna accés a l’Estanh donis Cabidornats. Es voreja per l’esquerra i seguint les marques grogues s’arriba a l’Estanh Long. Es continua a l’esquerra fins i tot l’inici de l’Estanh Long i es gira després a l’esquerra pel GR que porta al coll o Còth de Clòto, on es divisa l’Estanh Còth de Baish. Passat el coll es descendeix fins que es bifurca i es continua pel sender de la dreta fins que conflueix amb el primer encreuament, al costat del riu. Es refà la part final del camí fins al punt d’inici.

Curiositats:

Els llacs glacials es van formar en retirar-se la neu de les grans capçaleres denominades “circ glacial”, deixant cubetes escavadas per l’erosió del gel i ocupades actualment pels llacs. Les pedres errants, en aquesta zona, són grans blocs de granit col·locats en llocs aïllats que van ser transportades per la glacera. La genciana ( genciana acaulis), de color blau violaci, és una planta que estén les seves arrels sota terra i d’una mateixa planta surten flors molt escampades, encara que la primera lenta 12 anys en brollar. Una altra planta pròpia d’aquests lares és l’acònit (aconitum napelus), una de les més tòxiques que es coneixen, mortal fins i tot en petites dosis. S’emprava com a calmant en cataplasmes per a la gota i el reuma.