Aquesta itinerari circular adequat per fer amb raquetes ens permet, sense massa complicació tècnica, gaudir de la bellesa de la fageda de Conangles vestida d’hivern. En endinsar-nos per la vall i aixecar el cap, ens descobreix un espectacular circ format per muntanyes agrestes i imponents. Tot i que sovint el vent de Port ens incomoda al vessant sud, la vall de Conangles queda relativament protegida, i ens permet realitzar aquesta volta amb seguretat, fins i tot en dies de vent i/o visibilitat reduïda.

Partint del Refugi de Conangles, seguim la pista forestal en direcció nord per dins la fageda. Al cap de 1km, sortim del bosc i creuem el barranc de Conangles per un pont de formigó. Abandonem la pista i remuntem els prats de pendent suau en direcció nord fins trobar la pista forestal que prové de l’Espitau de Vielha. Seguim aquesta pista en direcció est fins a l’indret on conflueixen els barrancs de l’estany Redon i Conangles. Creuem un i altre barranc per palanques de formigó i seguim la pista que entra altre cop dins la fageda de l’obaga de Conangles. Després d’una primera marrada, el rumb és bàsicament cap a l’est. Quan els avets i els pins prenen protagonisme al faig, el bosc ja no és tant dens i s’obren les primeres clarianes: ens trobem just a sota dels contraforts del Tuc de Contesa. Aquí evitarem exposar-nos a sota les canals nord d’aquesta muntanya, i buscarem per clarianes i terreny planer creuar cap el vessant solà de la vall, on el terreny és més obert i menys exposat. A partir d’aquí, iniciem el retorn, vall avall en direcció oest. Ens tornem a endinsar a la fageda i continuem per la dreta del barranc de Conangles fins trobar-nos de nou amb el barranc de l’estany Redon. Ara ens tocarà creuar-lo sense palanca buscant algun pont de neu o indret amb el cabal més baix. De seguida retrobem la traça de pujada que amb comoditat ens porta altre cop al refugi, el nostre punt de partida.