Les festes del foc, una tradició aranesa declarada Patrimoni Cultural Inmaterial de la Humanitat per la Unesco, han estat cancel·lades aquest any a causa de la crisi sanitària.
Els ajuntaments de Les i Arties, localitats on tenen lloc cada any les Hèstes deth Huec, han acordat cancel·lar aquest any l’esdeveniment. La situació d’alerta sanitària provocada per la pandèmia de coronavirus ha portat a prendre aquesta decisió amb la voluntat d’evitar aglomeracions. Des de Foment Torisme Val d’Aran volem aprofitar aquesta data assenyalada per projectar aquest record virtual d’unes festes que ja formen part de la nostra identitat i constitueixen un dels principals reclams turístics de l’estiu aranès.
Eth Haro de Les i Eth Taro de Arties se celebren la nit de Sant Joan coincidint amb coincidint amb el solstici d’estiu i marquen l’inici de la temporada estival. Durant la vetllada es crema un tronc, especialment preparat per a l’ocasió, en un concorregut ritual acompanyat de música i danses tradicionals on hi participa tot el poble.
El desembre de 2015, el comitè intergubernamental de la Unesco va declarar les Falles del Pirineu com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Aquesta catalogació contempla les 63 festes del foc que se celebren durant el solstici d’estiu als Pirineus, entre les quals s’inclouen La crèma deth Haro de Les i la crèma deth Taro d’Arties a la Val d’Aran.
Crèma deth haro en Les
L’escenari del ritual és la Plaça deth Haro, on sobre les 10 de la nit arriba la processó al ritme de les danses tradicionals de Es Corbilhuèrs de Les. Després de la benedicció i encesa de l’haro per part del capellà del poble, s’encen i es procedeix a la crema de les halhes, una espècie de torxes fabricades amb escorça de cirerer que es fan voltar tot fent cercles i simulant la lluita per purificar i cremar els mals esperits. La ceremònia finalitza amb un ball al voltant de l’haro encès, mentre a la plaça se serveix el “vin caud”, vi calent amb rom i fruita que es pren amb la tradicional coca de Sant Joan.
Uns dies més tard, el 29 de juny, festivitat de Sant Pere, té lloc la “Quilha deth haro”, és a dir, la plantada del nou Haro. Els últims casats de l’any tenen l’honor de distingir-lo amb una corona de flors, com a rictus per demanar fecunditat. Aquest arbre presideix la plaça vella de Les durant un any, fins la propera nit de Sant Joan.
Previament, el segon dissabte de maig el poble celebra la “Shasclada” moment màgic en que es claven les cunyes a l’arbre i aquest esdevé sagrat. Val a dir que l’aixecament de l’haro es fa amb la mateixa tècnica que feia servir l’home primitiu per adreçar menhirs: s’aixeca des de terra i a base de força i d’anar-lo apuntalant es van guanyant graus d’alçada fins que finalment es planta i es clava.
Crèma deth taro en Arties
El Taro, preparat per a la festa, s’encén i arrossega pels carrers i places d’Arties, acompanyat de música i dels crits i aplaudiments dels assistents, en un recorregut fins a altes hores de la matinada que acaba davant la casa de l’alcalde, on es deixa totalment carbonitzat.
Segons la tradició les cendres de Eth Taro protegeixen, purifiquen i fertilitzan, fet pel qual a l’escampar-les per tot el poble allunyen els mals esperits.
Un mes abans de la festa té lloc la Tallada deth Taro. Una expedició d’homes surt a buscar el taro -el tronc pot arribar a mesurar 8 metres- lel carreguen cap al poble i el preparen per a la seva crema.
Origen i desenvolupament del ritual
Des de temps ancestrals, quan arribava el solstici d’estiu al Pirineu, se celebraven quatre ritus molt estesos: el del foc purificador a través dels haros i de les Halhes; el de prendre la rosada, l’aigua d’aquesta nit especial que té unes virtuts miraculoses; el de recollir les plantes que han rebut la rosada i que adquireixen també propietats curatives; i el de jugar als amagatalls, en una nit en que la dona s’igualava a l’home i ho tenia tot permès.
El ritus del foc, que té els seus inicis en la cerimònia pagana que es feia en honor al Déu Sol, que a la Val d’Aran i a Cominges es denominava Abelio, amb el temps es va incorporar a la tradició cristiana i en algunes localitats s’ha mantingut fins als nostres dies. Consisteix en la crema de les falles durant la nit més curta de l’any i s’escenifica amb el foc aquest canvi de cicle en l’any solar en que comença el declivi del dia. A Les i a Arties, les falles s’anomen haros o taros i són uns arbres d’uns 12 m d’alçada.
Amb aquest ritus es perseguia la purificació, la crema dels mals esperits –que a la Val d’Aran anomenem “erulets”- i de tot allò que porta la desgràcia i la malaltia a humans i bèsties. Després es portava una part del carbó i les cendres a les cases i a les quadres perquè no prenguessin mal, i una altra part als horts i als camps per demanar bona collita.