Oferir als visitatns un coneixement profund del valor natural d’aquesta zona única de la Val d’Aran és l’objectiu del recent inaugurat Centre d’Interpretació de l’Artiga de Lin. Mitjançant un recorregut interactiu el visitant passa per diferents espais que descriuen, des de les glaciacions que van modelar la Ribera de l’Artiga fa 50.000 anys, fins la fauna i la flora autòctones.
El naixement i els Uelhs deth Joeu, la història de l’Ermita de l’Artiga de Lin i de l’antic Hospital, la ruta de Es Bordes, històries de pastors, traficants, excursionistes i refugiats, són alguns dels principals atractius d’aquest màgic indret, una de les rutes utilitzades pels que aconseguien escapar dels nazis durant la Segona Guerra Mundial. També es descriuen curiositats dels insectes autòctons i les diverses rutes de senderisme que es poden realitzar pels voltants.
El Centre d’Interpretació de l’Artiga de Lin ve a complementar les iniciatives del Govern d’Aran en aquest bell paratge aranès com són el sender de l’Aigua, el nou Refugi de l’Artiga de Lin que està previst que entri en funcionament durant el mes de setembre, la connexió amb la ruta aranesa de l’Aneto, la connesió amb l’Hospice de França, el tren turístic, la habilitació de la zona d’aparcament i l’Ermita de l’Artiga de Lin.
L’entrada en funcionamient del nou Centre d’Interpretació coincideix amb la posada en marxa del tren turístico de la Artiga de Lin i l’entrada en vigor del control d’accés motoritzat a la zona, que començarà el proper divendres 20 de juliol y s’allargarà fins a mitjans de setembre. El nou Centre d’Interpretació obrirà cada dia des de les 09:00 fins a les 18:00h, coincidint amb l’horari del tren turístic.
Un any més les danses i la música són els protagonistes de bona part de les activitats culturals organitzades a la Val d’Aran.
Organitzada per la Fundació Privada del Museu Etnològic de la Val d’Aran, l’exposició “Atau qu’ère, atau qu’ei” s’inaugura el dijous 28 de juny i romandrà activa durant tota la temporada d’estiu fins al 29 de setembre a la sala d’exposicions de Sant Joan d’Arties. La mostra dona a conèixer l’evolució del paisatge de l’Aran, especialment el canvi del nostre territori a nivell urbanístic.
La Val d’Aran cuenta este verano con su cuarta Vila Florida. Vilac, el primer poble que es veu al sortir per la boca del túnel de Vielha acaba d’obtenir la seva certificació. La situació del poble és molt bona a 1.047 m d’altitud a la dreta de la Garona a 3 km de Vielha i a 15 km de l’estació d’esquí de Baqueira Beret.
Bagergue, es un de los pocs municipis catalans amb quatre flors d’honor. La vila s’omple de flors que donen vida i color a les pedres de les característiques cases de construcció aranesa.
septentrional de la Val d’Aran. Elevat sobre la Val de Toran, gaudeix d’una de les millors vistes de tot el Baish Aran. Pel consistori, formar part de Viles Florides és un reclam turístic més per a la població. “Viles Florides suposa un pas més en la feina que portem a terme perquè visitants i veïns puguin passejar per uns carrers nets, arreglats i ben florits” explica Noemí Lastera, regidora de l’Ajuntament de Canejan.
catalogació amb tres flors d’honor. Per a David Torres, alcalde d’Arties, l’adhesió al projecte Viles Florides vol “incentivar els veïns i fer-los partícips de la cura i el guarniment floral del poble i dels espais privats”. El batlle considera que passar a ser vila florida ha de ser també un “incentiu turístic” per a la població.
Durant la segona meitat del mes de juny, de Sant Antoni a Sant Pere, se succeeixen les festes majors i romiatges en diferents pobles de la Val d’Aran. El dia 13 a Bossòst celebren un pelegrinatge de pujada al Porth d’Eth Portilhon, on es troba la Capèla de Sant Antoni, una de les sis que envolten el poble. Allà hi té lloc una missa i danses tradicionals.
La central de reserves online de 
La peregrinació a l’ermita de Sant Joan d’Arròs el primer diumenge de maig obre la temporada de romiatges a la Val d’Aran, que té lloc al llarg de la primavera i de l’estiu, i acaba el 20 de setembre amb el romiatge de la Mair de Diu des Bahns de Tredòs.