A Les i a Arties respectivament, es conserva la tradició de cremar un avet la nit més llarga de l’any, la del solstici d’estiu, en vigílies de Sant Joan, i se tracta d’un costum mil·lenari que es va cristianitzar, però amb origens que se situen en una tradició cèltica.

L’itinerari que arrenca al final del carrer on actualment està situada l’Oficina de Turisme de Vielha i puja, en paral·lel al riu Nere, cap el Port de Vielha por sobre del túnel, també està envoltat en una llegenda que explica la dedicació de l’església parroquial a Sant Miquel.

El massís de la Maladeta i l’Aneto estan íntimament lligats a la Val d’Aran i des de l’Artiga de Lin o pels camins de la serra d’Horno es pot arribar a bonics però durs itineraris a peu.

Altres llegendes de la Vall tenen indicis que hi ha alguna cosa de veriitat en elles, com la del Gegant Mandrónius, que asseguren que lluità contra els romans invasors, vivia amagat en una cova a les rodalies de Betlan, i acabà els seus dies a Garòs on ordenà els seus homes que cavessin la seva fossa.

Però la llegenda més bella que conta la gent gran de la Vall fou real como la mateixa vida i esdevingué a Bausen (Baix Aran) a principis del segle XX, quan l’Església encara tenia un gran poder sobre la vida dels feligresos.