A Les i a Arties respectivament, es conserva la tradició de cremar un avet la nit més llarga de l’any, la del solstici d’estiu, en vigílies de Sant Joan, i se tracta d’un costum mil·lenari que es va cristianitzar, però amb origens que se situen en una tradició cèltica.

La llegenda conta que en crear-se el món, un gnom anomenat Erulet fou rebutjat tant al cielo como a l’infern por malvat, i va quedar atrapat a la Vall, i des de llavors els veïns escampen els encenalls encensos de l’Haro per carrers i camins, i ballen al seu voltant al so dels acordions, per tal de foragitar aquest mal esperit.

Tot i que l’explicació de la crema de l’Haro o del Taro que fa la tradició cèltica és que el foc del tronc fertilitza la mare terra i amb això auguren bones collites.