Montgarri, un santuari al límit de l'Aran

20

Beret | Sanctuario de Montgarri | Montgarri | Montgarri | Beret

Track GPX

Dades tècniques

Dificultat: Fàcil

Tipus: Senderisme

Longitud: 12,6 km

Temps: 3h

Desnivell: 200m

Descripció

El Pla de Beret, antic escenari d’aquelarres de bruixes i bruixots, és una gran esplanada a 1850 m d’altitud. De grans contrasts entre l’hivern, amb els esports de neu, i l’estiu, amb els prats on tranquil·lament pastura el bestiar. Excepcional per la seva situació, és frontera natural entre el vessant Atlàntic al nord i Mediterrània al sud. L’itinerari baixa seguint el curs del riu Noguera Pallaresa i transcorre entre boscos de pi negre i zones de pastura, fins a arribar al refugi i al Santuari de Montgarri, en un racó obert i assolellat al costat del riu Noguera Pallaresa. La tornada recorre la pista del vessant ombrívol entre els boscos d’avet de la muntanya de Dossau.

Recorregut detallat:

Comencem a l’aparcament del Pla de Beret, a l’esquerra d’una nau gran. De seguida trobem un indicador de GR. La pista que s’albira una mica més endavant, ben definida, transcorre còmodament entre zones de pastura i s’endinsa després al bosc. Travessem diversos torrents, passem al costat de la Cabana de Parròs i, després de creuar l’Arriu Horcalh, arribem a la bòrda Es de Cabau. Aquí el camí s’estreny una mica però en poc temps s’arriba al refugi i al Santuari de Montgarri. Passem el pont i continuem fins a les cases en ruïnes de l’antic poble. L’itinerari s’uneix amb la pista que puja des d’Alós d’Isil. L’Agafem a la dreta. Una mica més endavant en un aparcament s’indica l’entrada al Santuari per aquest vessant. Continuem pujant progressivament pels pendents boscosos fins al Pla de Beret.

Recomanem:

Els Uelhs deth Garona i Noguera Pallaresa i les panoràmiques des de la carretera a Beret. Els menhirs del Pla de Beret i una excursió a la zona d’Orri, on el riu Malo apareix i desapareix. A Montgarri, si creuem el Noguera Pallaresa arribarem a unes precioses basses i salts d’aigua.

Curiositats:

La imatge de la Verge de Montgarri va ser descoberta per un pastor que, veient com cada dia un dels seus bous s’agenollava al mateix lloc, va procedir a investigar. La seva sorpresa va ser el descobriment de la imatge, que va ser nomenada patrona dels pastors i a la qual van aixecar una capella. Posteriorment es va aixecar el Santuari.

28 març, 2017 0

A la vora del Garona per pobles del Naut Aran

15

Gessa | Arties | Garòs | Arties | Gessa

Track GPX

Dades tècniques

Dificultat: Fàcil

Tipus: Senderisme

Longitud: 8,4 km

Temps: 2h 30′

Desnivell: 150m

Descripció

És un amè passeig que, malgrat que sembli llarg, es fa curt per la seva varietat d’elements a veure. Els bells pobles que recorrerem mereixen dedicar-hi un temps extra, perquè amb o sense monuments, no hi ha cap poble a la Val d’Aran que no ens sorprengui. Són molt entretinguts, tant l’assoleiat camí d’anada, on entre prats de pastura ens acompanya una vegetació d’arbutos, amb esbarzers, cirerers de pastor, espins i aranyoners, com el de tornada, pel vessant ombrívol, entre boscos de pollancres, freixes o aurons, on abunda el boix, les mareselves i les maduixes silvestres.

Recorregut detallat:

Comencem a la Plaça Major de Gessa des d’on baixem pel carrer de l’església fins al Barranc de Corilha. Creuem el pont seguint la direcció del G-211 cap a Arties. El camí flanqueja pel vessant assoleiat paral·lel a la carretera que s’ajunta amb ella a l’entrada d’Arties. Sense creuar, seguim per la C-28 fins la Glèisa de Sant Joan. Continuem pel carrer paral·lel a la C-28, fins a enllaçar al final de les cases amb una pista de terra, que sense grans desnivells arriba a Garòs. Seguim pel Carrèr deth Solei fins a la Plaça Major i tombem per la primera a l’esquerra, pel Carrèr de Poladeres fins a creuar la C-28 pel pont de pedra sobre el Garona que porta a una pista forestal: “Camin Reiau” i G-211-1. Remuntem per l’altre vessant fins al poble d’Arties, tot deixant a la dreta un antic forn de calç i les ruïnes dels Banys d’Arties. Creuem l’Arriu Valarties i per l’esquerra arribem a la Plaça Urtau. Sense creuar el Garona voregem pel Carrèr dera Mòla fins a sortir del poble. Continuem endavant, sense creuar el pont, a la dreta ens queda la central hidroelèctrica d’Arties. Pugem per una pista i, un cop passada una casa a la dreta, la pista es converteix en un sender encantador fins a la pista forestal de Mont-romies. L’indicador porta a l’esquerra per creuar el riu Garona i remuntar fins a Gessa pel Barranc de Corilha.

Recomanem:

A Arties, la Glèisa romànica de Santa Maria, la Plaça Urtau, el monument i l’ermita dedicats al Senyor Gaspar de Portolà, la Glèisa de Sant Joan, on s’hi fan interessants exposicions, i el recinte dels óssos. Camí de Garòs, una desviació ens porta a l’ermita de Sant Jaume: la seva visita pot ser un al·licient més.

Curiositats:

Arties és el nucli més gran del Naut-Aran, situat a la confluència dels rius Garona i Valarties, bonica vall dominada pel majestuós Tuc de Montardo, de 2.833 m, no el més alt però sí el més representatiu de la Val d’Aran. En desbordar-se als anys 1937 i 1963, el riu Valarties va mostrar la seva cara menys afable tot arrossegant troncs, pedres i arbres i causant grans destrosses a la població d’Arties.

28 març, 2017 0

Camin Reiau

11

Aubèrt | Camin Reiau | Es Bòrdes

Track GPX

Dades tècniques

Dificultat: Fàcil

Tipus: Senderisme

Longitud: 7,5 km

Temps: 2h

Desnivell: -125m

Descripció

És un agradable passeig entre Aubèrt i Era Bordeta, que recorre part del “Camin Reiau”, per la base del Sarrat de Gèles i l’inici del bosc de Varicauba fins al poble d’Es Bòrdes, després de creuar el riu Joeu, per la base del Serrat dera Entecada. Ofereix una vegetació tipíca de ribera i bosc de pins, avets i avellaners. També destaquen el boix, les molses i molta diversitat de flors i plantes que varien en funció de l’època. L’aigua dels barrancs proveeix el Garona transformat en cascades. La natura alterna amb altres recursos de la vall com els càmpings, l’energia hidroelèctrica, la ramaderia o la fusteria.

Recorregut detallat:

L’inici és a Aubèrt, a l’aparcament de l’àrea de picnic després de creuar el riu Garona. Se segueix en la direcció de baixada del riu per la pista asfaltada. A la bifurcació, el rètol convida a anar a la dreta, pel “Camin Reiau” i G-211-1. Camí còmode per pista de terra durant tot el trajecte. Es deixa a mà dreta Eth Pònt d’Arròs, al costat d’un primer càmping. S’entra a Es Bòrdes, on es pot calmar la set en qualsevol de les seves fonts. Es travessa el poble, seguint les indicacions i, després d’una forta baixada, es creua el pont de pedra sobre el riu Joeu. Caminant en pla es passa per zones de prats i un antic safareig cobert. Altres càmpings indiquen la proximitat a Era Bordeta. Es creua el riu Garona pel pont que porta a la N-230 i s’arriba al punt de destí.

Curiositats:

El Camin Reiau és un antic camí, possiblement utilitzat en l’època romana, que venia des de Tolouse, travessava la Val d’Aran fins al Pòrt de la Bonaigua i arribava fins a Tarragona. Al petit monticle al costat del poble d’Es Bòrdes, lloc estratègic, estava ubicada la fortalesa deth Castèth Leon, que va ser construïda el 1283 i era la seu del governador d’Aran. Als peus d’aquesta fortalesa es va anar construint el poble d’Es Bòrdes. Al s.XVIII va sofrir un dur setge, essent cremat i destruït. Un arbust característic d’aquesta ruta és el boix (buxus sempervirens), de fusta molt dura, densa i homogènia emprat per fer gravades, pipes, estris de cuina o instruments de vent. És una planta medicinal però molt tòxica. És molt utilitzat en l’art topiario, que consisteix a donar-li diverses formes retallant-lo, com a ornament per a jardins.

28 març, 2017 0

Aigües Tòrtes de Colomèrs

18

Banhs de Tredòs | Cascada d’Aigües Tòrtes | Mirador | Banhs de Tredòs | Pònt dera Montanheta | Crotze de Colomèrs

Track GPX

Dades tècniques

Dificultat: Fàcil

Tipus: Senderisme

Longitud: 7,8 km

Temps: 3h

Desnivell: 200m

Descripció

La millor frase que defineix aquest racó d’Aran sés “precioses vistes a qualsevol època de l’any”. Des de l’aproximació per la Val d’Aiguamòg com n’és de polifacètic: pastures, prats, boscos, rius i altius cims com a preàmbul de la major conca lacustre dels Pirineus: el Circ de Colomèrs. L’itinerari proposat és un amè passeig que permet descobrir una part d’aquesta vall, zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. S’endinsa el bosc seguint el riu fins una cascada. Per un sender cuidat i entretingut s’arriba al mirador on es veu la panoràmica dels cims i el Gran Tuc de Colomèrs (2.933 m) i cap a baix l’aiguamoll i el riu de la zona protegida d’Aigües Tòrtes de Colomèrs. La volta de tornada es realitza entre bordes, prats de pastura i bestiar.

Recorregut detallat:

El recorregut comença al final de l’aparcament al costat dels Banhs de Tredòs. Un indicador ens assenyala el Camin dera Montanheta. Planejant al costat del riu i d’una vegetació floral variada arribem a una bonica cascada. Pugem fins a la Cabana d’Aigües Tòrtes al costat de la pista i un indicador desvia el caminant per seguir pel sender traçat al costat del curs del riu. Remuntem entre el bosc de pins i avets, primer fins un pont de troncs i posteriorment fins un mirador que se surt una mica del camí. Rere petites pujades i baixades sortim del bosc i agafem la pista a l’esquerra que porta al Pònt dera Montanheta i a l’àrea de picnic. Seguim per la pista que còmodament torna al punt d’inici.

Recomanem:

Una visita al Balneari dels Banhs de Tredòs i un bany a la seva piscina d’aigües termals.

Curiositats:

Amb la retirada dels gels al final de l’última era glacial, a les conques es van formar llacs que es van anar omplint de sediments fins a convertir-se en plans on els rius han anat solcant un traçat de formes sinuoses, raó per la qual rep el nom d'”aigües tòrtes”. El cabirol és un mamífer de la família dels cérvols que viu al bosc i d’on surt poques vegades. El mascle té banyes petites de tres puntes que muden cada any. La femella és l’única en la seva espècie amb implantació diferida: després de l’aparellament té l’òvul fecundat i no es desenvolupa fins que les condicions externes li són propícies. La milfulles (achillea millefolium), creix en prats, pastures i marges dels camins. És coneguda des dels romans: els soldats sempre la portaven al sarró pel seu poder cicatrizant. En infusions, també s’ha utilitzat per tractar úlceres i gastritis.

28 març, 2017 0

Passeig de contrastos per Mijaran

12

Vielha | Vilac | Pònt de Beussa | Gausac | Vielha

Track GPX

Dades tècniques

Dificultat: Fàcil

Tipus: Senderisme

Longitud: 6,1 km

Temps: 1h 45′

Desnivell: 150m

Descripció

Itinerari variat que permet conèixer l’entorn de Vielha, tot passant per Vilac i Gausac. S’hi observen grans contrastos com a la zona industrial al límit del bosc, la disparitat de les esglésies de Mijaran o l’harmònica fusió de gòtic i romànic a les esglésies de Vilac i Gausac. Recomanem el passeig pels costeruts carrerons d’aquests pobles per descobrir els racons d’encant que amaguen. El caminant podrà assaborir una de les més belles panoràmiques de muntanya de la vall i la pau dels senders sota el murmuri del riu Garona, a prop però lluny, del tràfic i l’enrenou.

Recorregut detallat:

Des de l’Ajuntament de Vielha es creua el pont de l’Arriu Nere per baixar pel Passeig dera Libertat, creuar el riu i l’avinguda Garona i pujar pel carrèr de Sascumes, seguint les marques de GR. Deixem enrere les últimes cases per entrar en un sender estret que passa al costat de la torre elèctrica. Aquest, continua flaquejant fins a convertir-se en una senda més ampla que arriba i voreja el nucli de Santa Gemma. Després de passar per diversos coberts de bestiar s’arriba a l’encreuament amb una pista asfaltada. Es passa el Barranc de Salient i s’arriba al nucli de Vilac pel carrer Sant Blas fins a la Glèisa de Sant Félix. Baixem pel carrèr dera Còsta fins a la carretera local, fent drecera dues vegades, fins a arribar a la rotonda. Creuada la N-230 es caminen 200 m en direcció a Bossòst i es creua el riu Garona pel Pònt de Beussa, on es gira a l’esquerra pel GR direcció Vielha. Per un sender condicionat amb troncs, en un bosc de pollancres i avellaners al costat del Garona, arribem a un camí ample que prendrem a l’esquerra cap a la carretera de Gausac. Pugem per aquesta i després pel carrer costerut amb esglaons que surt del costat oposat a la Glèisa de Sant Martin, que porta a conèixer el poble de Gausac. A la tornada baixem per l’esmentada carretera fins a la rotonda i per l’avinguda Castièro fins al punt de partida.

Curiositats:

Abans de creuar el riu Salient es pot observar un antic molí de farina. La plaça de l’església de Villac va ser el pati d’armes d’una antiga fortalesa amb la particularitat de ser l’única a la zona en forma triangular. Al pòrtic d’entrada de l’església de Sant Martin de Gausac es poden descobrir diverses figures i un Crist, romànics, reaprofitats, al pòrtic gòtic d’entrada. A l’interior hi ha una caputxa de fusta policromada, única a la vall, que cobreix una pila baptismal romànica. Antigament, totes les piles tenien algun tipus de coberta per protegir l’aigua, que era la mateixa tot l’any.

28 març, 2017 0

Per camins de Miners i Contrabandistes

2

Porcingles | Canejan | Pontaut

Track GPX

Dades tècniques

Dificultat: Fàcil

Tipus: Senderisme

Longitud: 5 km

Temps: 1h 40′

Desnivell: 100m

Descripció

Un pas per una de les Valls més salvatges de la Val d’Aran ens permet imaginar com transcorria la vida en aquest lloc fa tan sols uns anys. Va arribar a allotjar 9 nuclis dels quals en prevalen 4 d’habitats tot l’any. Els seus camins s’utilitzaven com a via principal de contraban. Era també la sortida més ràpida cap a França del mineral que s’extreia des de les mines de Liat a 2.300 m d’altitud, per una línia de cable aeri de 14 km, fins a Pontaut. Es transita pel camí vell que uneix els pobles de Porcingles, Canejan i Pontaut. Un flanqueig amb gran riquesa de vegetació on destaquen freixes, roures, aurons, til·lers o cirerers, i arbusts com ginesta, esbarzers, falgueres, aranyoners o rosers silvestres. És un magnífic mirador sobre Era Llana de Les i el massís de La Maladeta, de manera que contrasta amb el bosc de faig, avet i pi negre als pendents del Monlude, que s’aixeca al vessant oposat a la Vall de Toran. En aquesta vall es pot escoltar el peculiar cant del gall salvatge o la ” brama ” el ronc d’aparellament del cérvol.

Recorregut detallat:

A Porcingles comença el recorregut. Des de l’indicador del G-211 se segueix cap a l’esquerra direcció Canejan. El camí ben traçat, sembla capitonat per l’herba que creix i va ser camí de carretes empedrat i equipat amb murs de contenció. Flanquegem la muntanya. Aquesta part és poc accidentada, fins a entrar per dalt al poble de Canejan ( marques de GR o de Pr). Travessem el poble per la carretera d’accés fins a trobar a la dreta el Carrèr dera Carrèra, que indica el camí, antany empedrat, en direcció a Pontaut. Emprenem el fort descens per l’anomenada Còsta de Canejan, tot salvant un desnivell de 300 m amb més d’una trentena de “marrecs”. S’arriba fins a un ” santet ” i un abeurador i, més endavant al “bocard” i les antigues edificacions mineres. Finalment, per la carretera, arribarem a Pontaut.

Recomanem:

A Canejan, la visita al poble i el mirador, amb vistes panoràmiques sobre Era Llana de Les i el massís de la Maladeta. Apropar-se fins a l’encantador poble de Sant Joan de Toran i Era Honeria, habilitat com a refugi de muntanya.

Curiositats:

S’anomena “marrecs” a les corbes dels camins que traçaven per salvar els forts desnivells del terreny. Els “bocard”, eren els safareigs de mineral on dones i nens treballaven en la dura tasca de separar el mineral útil de la “ganga”, roca inservible. L’església, que ha sofert diverses reformes, està dedicada a Sant Sernilh. Segons la tradició, aquest sant va ser un dels primers en predicar el cristianisme en aquestes terres. Diuen que era un curandero amb poders per guarir, dedicat a fer el bé. Tots els que es dedicaven a les arts curatives el tenien com a patró.

28 març, 2017 0

Era Artiga de Lin y Uelhs deth Joeu

9

Uelhs deth Joeu | Plan dera artiga | Refugi dera Artiga de Lin | Uelhs deth Joeu

Track GPX

Dades tècniques

Dificultat: Fàcil

Tipus: Senderisme

Longitud: 2,5 km

Temps: 1h

Desnivell: 90m

Descripció

La vall de l’Artiga de Lin és un dels paratges més bells de la Val d’Aran al qual es pot accedir fàcilment. A l’entrar a la vall s’observa una rica vegetació i un sens fi de barrancs que vessen generosament les seves aigües al riu Joeu. L'”Hònt deth Gresilhon” convida a aturar-se i refrescar-se.

El recorregut enllaça l’excepcional surgència d’aigua dels “Uelhs deth Joeu” i l’Artiga de Lin. Una extensió de prats, que continuen servint de pastura per al bestiar, esta delimitada per boscos de faig i avet, els colors dels quals assoleixen el seu major apogeu a la tardor. Estan coronats per altius pics: la Serra donis Neres, el mitíc Malh donis Pois o Forcanada, reducte d’isards; el Malh dera Artiga, melic de la vall; i la Tuca Blanca de Pomèro, que tanca aquest circ d’impressionant bellesa. La diversitat de plantes, flors i fruits, que varien en funció de l’època, fan més exquisit el passeig.

Recorregut detallat:

S’inicia el recorregut al pàrquing dels Uelhs deth Joeu. Per un camí ample s’arriba a l’espectacular salt d’aigua dels Uelhs deth Joeu. Es travessa el pont metàl·lic i s’ascendeix per un sender amb esglaons de tronc enmig del bosc d’avet i faig que guanya alçada ràpidament i que es converteix després en un camí més definit. Una cop passat el portal de pedra que dóna entrada al Pla dera Artiga de Lin, el primer riu que es creua per la pista ampla és el Barranc donis Puis. L’esmentada pista arriba fins al Refugi dera Artiga de Lin, al peu del Còth deth Hòro, un coll d’excepcional bellesa. Aquí hi ha l’altre pàrquing d’accés, en cas que no s’opti per l’itinerari circular. La pista asfaltada, ens tornarà en suau descens al punt d’inici del recorregut.

Recomanem:

La visita a l’Ermita de la Mair de Diu dera Artiga. A 2 km d’Es Bòrdes es pot tornar per la pista asfaltada que porta pel Bòsc de Varicauba a Aubèrt, Gausac, Vielha o la Bassa d’Oles.

Curiositats:

Al peu de la glacera de l’Aneto es troba el Forau d’Aigualluts, un clavegueró que per un sistema càrstic recull les aigües de fusió i les porta subterràniament fins a l’Artiga de Lin on tornen a veure la llum com Uelhs deth Joeu, els ulls de Júpiter segons els experts. L’any 1931, el científic-pireneísta Norbert Casteret, després d’abocar 60 kg de fluoresceína (colorant innocu) en el Forau d’Aigualluts va poder demostrar la procedència de l’aigua que sugía en els Uelhs deth Joeu. Al tram de baixada a peu per la carretera, es pot descobrir la grasilla o pinguicula, una planta de fulles verd-groc i flor violeta que s’agrupa en zones humides. Es tracta d’una planta carnívora: si s’observa de prop s’hi podran veure adherits als seus fulls petits insectes que queden atrapats a la superfície, una mica enganxosa, que els descompon lentament esdevenint aquests el seu aliment.

28 març, 2017 0

Bassa d'Oles

13

Bassa d’Oles | Bòrda dera Vila | Soquèro | Bassa d’Oles

Track GPX

Dades tècniques

Dificultat: Fàcil

Tipus: Senderisme

Longitud: 2,3 km

Temps: 50′

Desnivell: 75m

Descripción

La Bassa d’Oles és un racó de gran bellesa a poca distància de Vielha. És un lloc ideal per passar el dia en família, que farà les delícies de petits i grans. L’itinerari proposat és una tornada pels voltants del llac, envoltat d’un bosc d’avet i pi vermell. També hi abunden el ginebrer i el nabiu. Hi acostuma a haver força fauna i és fàcil descobrir els seus rastres. No és estrany veure algun cabirol si es matina. La pista d’accés passa pel cèlebre Bòsc de Varicauba. Aquesta pista també porta fins a l’Artiga de Lin tot passant pel Pla Batalher i el Guardadèr de Betlan.

Recorregut detallat:

Des de l’aparcament de la Bassa d’Oles, se surt a l’esquerra del Refugi dera Piusa. Unes marques de PR, grogues i blanques, conviden a seguir una pista forestal amb dues pujades curtes però pronunciades. Es deixa a l’esquerra la ” Bòrda dera Vila”, abandonant les marques de PR a l’esmentada bifurcació. Es continua a mà dreta (hi ha una fita de pedres) i se segueixen les roderes de cotxe entre prats de pastura i un camp tancat de pedres. Es passa pel costat d’una cabana rehabilitada, a la dreta, molt ben situada, punt de referència per a la tornada. Es continua per les roderes fins a una altra cabana i un gran abeurador, entre prats de pastura, amb una preciosa panoràmica. Per tornar es desfà el camí fins a l’anterior cabana, tot deixant-la a mà dreta. Es travessen els prats fins a recuperar, camí avall, al davant d’una bassa d’aigua, unes altres roderes que s’aniran fent més evidents. Es passa al costat d’altres cabanes fins a entrar al bosc de pi vermell, on es defineix la pista que, tot envoltant el llac, arriba al punt d’inici.

Curiositats:

El pi vermell o silvestre (pinus silvestris) s’identifica a simple vista pel color ataronjat que adquireix la crosta i la disposició irregular de les branques a la copa. S’ubiquen en zones més baixes i assolellades que el pi negre. El cucut (cucus canorus) fàcilment reconegut pel seu cant, és un ocell ocupa que posa els seus ous als nius d’altres aus, habitualment menors, perquè aquestes els criïn. El ginebrer (juniperus comunis subesp. cançó de bressol) és una planta de full|fulla perenne molt resistent al fred que pot viure a més de 3000 m Forma arbusts rabassuts que no solen passar d’un metre d’alçària. S’adapta enmig i es protegeix cobert per la neu com si d’un iglú es tractés. Els faigs són molt apreciats per les aus i utilitzats com a condiment. El seu oli essencial dóna aroma a licors com la ginebra.

28 març, 2017 0

Saut deth Pish

10

Plan des Artiguetes | Saut deth Pish | Barranc de Siesso | Refugi | Plan des Artiguetes 

Track GPX

Dades tècniques

Dificultat: Fàcil

Tipus: Senderisme

Longitud: 3 km

Temps: 1h 20′

Desnivell: 120m

Descripció

El trajecte per la Val de Varradòs es fa en companyia de l’aigua que corre per valls, barrancs i impressionants boscos de faig i avet. Hi ha indicis d’allaus que durant l’hivern tallen la carretera. A l’Artiga de Varradòs els prats fan d’amfiteatre del majestuós massís de la Maladeta i al pic més alt dels Pirineus, l’Aneto (3.404 m), i conviden a fer una parada per a contemplar-lo. Una cop arribats, el racó és d’una extraordinària bellesa: el llac, el bosc, el refugi i la cascada semblen sortits d’una pintura. El Saut deth Pish amb els seus 35 m de desnivell és un dels salts d’aigua més emblemàtics de la Val d’Aran. Es pot tornar per la pista asfaltada que passa per Arròs i Aubèrt i conèixer ambdós pobles.

Recorregut detallat:

L’itinerari comença a l’aparcament del Pla des Artiguetes. Després de creuar un pont de fusta s’accedeix a la cascada que està dotada d’agafadors. El recorregut continua entre la cascada i el refugi on comença un costerut sender que fa ziga-zagues. Per una desviació a l’esquerra els més agoserats podran accedir a l’inici de la cascada. El sender permet continuar gaudint de l’ascens pel llom del turó i entrar per l’esquerra (Barranc de Siesso) a un bosc d’avets i faigs fins a arribar de nou al refugi. Es travessa el desguàs del llac per les pedres per tal de creuar el bosc de faigs del vessant oposat i tornar per la pista forestal. D’aquesta manera s’afegeix sensació d’aventura a aquest recorregut curt, però interessant.

Curiositats:

L’aigua que mana del Saut deth Pish prové d’Er Embut, un clavegueró situat a la vall del riu Unhòla, a Liat. Per mitjà d’un procés càrstic l’aigua dissol la roca, circula a través de conductes i fissures subterrànies fins a sortir de nou a la superfície i prosseguir el seu curs. Als boscos d’avet i pi negre podem observar amplis canals que han estat deteriorats, generalment per allaus de neu i envaïts per arbres de fulla caduca.

El bedoll és una espècie pionera en aparèixer a les esmentades zones. El vent transporta les seves llavors lleugeres que creixen ràpidament. La seva crosta és blanquinosa i les seves fulles de forma triangular o de rombe, dentades i apuntades. De la seva crosta s’obté una brea que s’aplica a la pell en forma de pomada i les seves fulles tenen propietats diürètiques.

A l’estiu es distingeix el card blanc en prats i pastures. Sembla un card però és parent de l’api. El seu nom en català “panical blau” es refereix a la mostela i al color blau. Segons explica la llegenda, aquest mustèlid té el pretès costum de refregar-se amb la planta per protegir-se de les mossegades d’escurçó.

28 març, 2017 0

Passeig pel Cor del Toran

1

Era Honeria | Eth Pradet | Era Honeria

Track GPX

Dades tècniques

Dificultat: Fàcil

Tipus: Senderisme

Longitud: 2,3 km

Temps: 45′

Desnivell: 100m

Descripció

El passeig és un recorregut curt però preciós que us descobrirà l’amagat poble de Pradet. Una cascada i el curs del riu Toran al costat de la carretera són un bon començament. El Tuc d’Emèr, que presideix la vall, mostra orgullosament els seus verds pendents verticals i amaga a la seva falda una gelera fins a ben entrat l’estiu. Protegeixen els seus vessants espessos boscos d’avet i faig, i és un lloc ideal per a les migracions del tímid ós que no entén de fronteres. El riu Toran a més és enigmàtic, ja que el curs de l’aigua apareix i desapareix, fent part del seu recorregut sota terra quan baixa el nivell de l’aigua.

Recorregut detallat:

S’inicia a l’aparcament al costat del refugi guardat, d’Era Honeria. Es continua a peu per la carretera fins a la primera corba i s’entra al camí que surt de la corba i que voreja el curs del riu. Aquest va pel bosc fins que es troba el riu que creuarem per les pedres. Continuem pujant suaument per l’altre vessant fins a un encreuament. Seguirem a l’esquerra entre ruïnes d’antigues ” bordes “. Malgrat que s’estreny, el sender està ben traçat. Flanqueja i ofereix una bona perspectiva sobre els prats i la vall. Creuarem algun torrent i arribarem a un abeurador i una fresquera de pedra. De seguida s’arriba a Eth Pradet, des d’in baixarem per la carretera que es bifurca i continuarem a l’esquerra fins a la carretera principal que ens portarà fins al punt de partida.

Recomanem:

La visita als pobles de Sant Joan de Toran, Porcingles i Canejan o un passeig fins a l’embassament d’Hons dera Coma.

Curiositats:

Prop del refugi d’Era Honeria hi havia una farga de ferro. Antany va ser una vall molt poblada: Canejan va arribar a tenir més de 500 habitants. L’hipèric ( hipericum maculatum) es troba en abundància per la vall. De flors grogues amb punts negres als seus pètals, és una de les plantes més conegudes i entre les seves múltiples virtuts en destaca l’extracció d’oli d’hipèric, molt utilitzat per a cops, ferides i torçades. També és conegut el seu ús en homeopatia i com a antidepressiu. L’ós bru ( ursus arctos), mamífer tímid i solitari, viu preferentment en boscos d’avet, faig i roure ja que els seus fruits juntament amb els gerds i els nabius constitueixen la base de la seva alimentació. Les ósses, a més, tenen la peculiaritat de poder ajornar el desenvolupament de l’òvul fecundat per a quan les condicions del medi els són més favorables.

28 març, 2017 0